Des de Romania… a Manresa!

xavier_Montoliu
Divendres 29 de novembre a Manresa, Matinal formativa i d’Intercanvi d’Experiències d’Aprenentatge de Català per a Nouvinguts,  organitzada per l’Ajuntament de Manresa, el CNL Montserrat i el Grup de Treball de Llengua i Consell Municipal d’Interculturalitat i Migracions.

Es tracta d’una matinal que s’organitza cada any i que va adreçada a professors, tècnics i voluntaris que treballen en l’acollida lingüística de nouvinguts. Cada any se centra en el col·lectiu d’una procedència concreta i enguany era de Romania .

El programa comptava, en primer lloc, amb la taula rodona Com fidelitzar l’alumnat? que presentava Núria Brugarolas i en la que hi participaven Teresa Vila i Josep Noguera, del CNL Montserrat, i Montserrat Morera, de Caritas. Molt interessants les seves aportacions que apuntaven cap a:

  • la creació de vincles amb els alumnes
  • l’empatia
  • el fet d’establir una relació emocionalment agradable i sensible
  • el reconeixement de la diversitat, especialment el reconeixement de la diversitat lingüística del grup
  • la personalització
  • l’humor blanc, innocent, saludable
  • el saber aprofitar les oportunitats de la cultura per aprendre llengua

Em va semblar molt il·lustrativa la metàfora del  jazz, que va fer sevir Josep Noguera, per explicar la gran capacitat d’improvisació que ha de tenir el professor per adaptar-se a les circumstàncies del moment i, al mateix temps, la capacitat de control i d’estructura de la seqüència didàctica, talment com un músic de jazz.

Després de la taula rodona, en Josep Vilarmau, coordinador del Programa d’Acollida de l’Ajuntament de Manresa, va fer una exposició sobre la comunitat romanesa de Catalunya.

Finalment, l’exposició de Xavier Montoliu, traductor i  membre de la Institució de les Lletres Catalanes,  a qui em va agradar presentar. La seva ponència, La llengua romanesa i l’ensenyament del català a alumnat d’origen romanès. Característiques principals, materials formatius i d’aprenentatge, metodologies de treball, ens va aportar, sobretot, una mirada antropològica i cultural del poble romanès, una mirada que va permetre entendre la situació actual dels romanesos a través de les seves circumstàncies històriques i culturals i, per tant, trencant els tòpics que sovint ens arriben.

Ens va fer un passeig un passeig guiat per Bucarest:

Vam llegir poemes d’un dels llibres que en Xavier -juntament amb Corina Oproae- ha traduït recentment Per entre els dies. Antologia poètica de Marin Sorescu .

Vam llegir en català i ell en romanès i vam poder constatar algunes similituds i diferències entre les dues llengües. Romania és una illa romànica entre un mar eslau, el contacte del romanès amb altres llengües eslaves o el grec o el turc ha fet que la seva evolució fos distant a la de les altres llengües romàniques.

Com que és evident que la cultura és una oportunitat per aprendre i per aprendre llengua, portar un poema de Sorescu a l’aula si tens alumnes romanesos, pot ser una oportunitat per aconseguir aquest vincle que volem establir amb els alumnes.

Si vols entendre’t amb algú parleu una llengua comuna, si li vols arribar al cor, parla-li amb la seva llengua.

Vull compartir una frase del poeta que en el pròleg de Per entre els dies, Francesc Parcerisas cita:

La poesia no canvia res, però produeix una il·lusió de canvi, i l’home necessita les il·lusions.- Marin Sorescu

En Xavier també ens va parlar de la nova generació de cineastes que s’empoderaven del seu potencial per mostrar de manera crítica la realitat del país i ens en va mostrar alguns fragments:

Deixo l’enllaç d’alguns materials que en Xavier va comentar i que molts ja coneixem:

Hi afegeixo aquest document resum que m’ha semblat que ampliava la informació:

El romanès



I també hi afegeixo alguns articles que en Xavier té publicats a la xarxa:

 

Per acabar, vull dir que mentre nosaltres apreníem sobre la història, la cultura i la llengua dels romanesos,  al cementiri de Manresa hi traslladaven les restes de Joaquim Amat-Piniella.

 

 

Els àlbums il·lustrats, literatura per aprendre llengua

autores-11-ultimorefugioLa literatura, que ha estat poc present durant uns anys en les programacions de llengua catalana per a adults, va recuperant el lloc que li pertoca. Cada vegada es fan més propostes didàctiques que vinculen la literatura amb l’aprenentatge de la llengua, propostes que s’abasteixen de textos literaris per conèixer, comprendre i cohesionar les cultures de l’aula i per generar emocions que afavoreixin l’aprenentatge i l’ús de la llengua.

Poder participar en els contextos literaris de fora de l’aula com les celebracions dels escriptors de l’any, el Dia Mundial de la Poesia, etc. facilita el contacte i el vincle emocional dels alumnes amb les obres literàries i, en aquest cas, la literatura es converteix en un pont entre cultures, un pont que connecta la comprensió de la cultura propera o llunyana i l’aprenentatge de la llengua.

En aquest nou context, que incorpora la literatura per aprendre llengua, els àlbums il·lustrats encara ens resulten poc familiars. Es tracta de llibres escrits sobretot en llenguatge visual, que afavoreixen la connexió dels coneixements previs dels lectors adquirits en diferents llenguatges (visual, audiovisual, textual…)  amb la nova llengua i cultura d’aprenentatge. Són llibres que narren històries que emocionen, aixopluguen i cohesionen lectors.

Així doncs, l’àlbum il·lustrat m’ha semblat un gènere literari molt adequat per aprendre llengua en el context de l’acolliment lingüístic. El llenguatge visual, que és compartit per tots els  aprenents, fa possible una lectura sense dificultats de comprensió, sense les barreres lingüístiques que hi poden haver en un nivell inicial. Els àlbums il·lustren, descriuen, narren històries que generen emocions, nous coneixements, diversos punts de vista i, per tant, són lectures que faciliten la pràctica comunicativa, l’intercanvi de les interpretacions i de les vivències des de la pròpia cultura. Aquest intercanvi cultural i emocional juntament amb l’experiència d’aprendre entre iguals cohesiona els grups diversos culturalment. A més, també tenen un potencial significatiu per aprendre lèxic, nocions lingüístiques, pronunciació, en definitiva, per aprendre llengua significativament.

Els àlbums il·lustrats, doncs, són un bon recurs per a les aules plurilingües, aquest intercanvi de punts de vista, d’interpretacions i d’emocions facilita l’empatia i la suma dels coneixements i experiències dels aprenents, estableix vincles emocionals i cohesiona la diversitat de l’aula.

El meu descobriment dels àlbums il·lustrats va acompanyat del descobriment d’un llibre que he ressenyat per a la revista Articles i que sortirà properament, La literatura que acoge: inmigración y lectura de álbumes. Un llibre de diversos autors, coordinat per T. Colomer i M. Fittipaldi, en el que s’hi presenten investigacions realitzades a les aules d’acollida, que configuren un marc teòric referencial,  i també s’hi mostren propostes temptadores per treballar la lectura dels àlbums a l’aula.

 

Alguns exemples d’àlbums il·lustrats són els de Shaun Tan, un il·lustrador australià que atrapa els seus lectors amb històries ben dibuixades:

Emigrantes, és un bon exemple d’àlbum per mostrar que les aparents distàncies o diferències deixen d’existir quan ens emocionem de manera similar. Una narració que mostra el fet migratori i que permet entendre’l des de totes les perspectives (emigrar, immigrar, acollir…) .

L’arbre vermell, per mostrar sentiments i emocions compartides. El trailer del curt

La cosa perduda, per reflexionar sobre aquelles petites coses que tenen valor:

Una vegada més he de dir que estar connectada em permet fer aquest camí vital PLE d’aprenentatges. Vull agrair a la Mireia Manresa i a la Carme Duran que m’hagin donat la possibilitat de conèixer aquest gènere. La xarxa et fa aquests regals meravellosos.

===

Il·lustració de Roberto Inoccenti per a El último refugio, de J. Patrick Lewis: http://www.imaginaria.com.ar/2008/05/roberto-innocenti/

Colomer, Teresa; Martina Fitttipaldi (coords.) (2012). La literatura que acoge. Inmigración y lectura de álbumes ilustrados.“Parapara” núm. 5. Barcelona/Caracas: Banco del Libro-GRETEL, amb el patrocini de la Fundación SM