Simulacres o aparences, tant se val!

Publicat el 11/05/2014 per Carme Bové

Maria Acaso proposa en el llibre rEDUvolution cinc idees als docents per dur a terme el canvi de paradigma educatiu. Crec que ja les he citat en alguna altra ocasió, de totes maneres les recordo: 1- Acceptar que el que ensenyem no és el que els estudiants aprenen, 2- Canviar les dinàmiques de poder, 3- Aconseguir que l’aula passi de ser un NO lloc a un espai habitable, 4- Passar del simulacre a l’experiència i 5- Dissenyar processos d’avaluació creativa.

En aquest apunt faig una petita reflexió al voltant de la idea 4, la del simulacre o la de l’aparença, com n’hi dic jo. Acaso ens suggereix que deixem de simular i de fer veure que a l’aula s’ensenya i s’aprèn, i ens proposa que hi aportem experiències significatives. Estaria bé fer una llista d’aquestes experiències per aprendre llengua, ho farem més endavant, en aquest apunt em ve de gust pensar, des de l’escriure, sobre les aparences.

Per què s’ha generalitzat tant l’aferrar-se a les aparences i viure (jo en diria malviure) en un simulacre permanent? Per sobreviure?

Fa uns dies el CanalDigital publicava el titular: Pot l’aparença salvar-nos la vida? amb aquest vídeo de la revista Forbes:

Cal simular, amb la indumentària, una imatge determinada per ser visibles? O, cal adoptar un discurs no propi per simular ser allò que no s’és? Ben expressat per Pau Vidal a l’article Impondre publicat a Núvol.

Tot i que en molts contextos es defensa el pensament crític i la diversitat d’idees, la realitat genera situacions en què tothom ha de pensar, defensar i respondre el mateix relat. Quan un aprenent no segueix el patró “estàndard”, ens molesta? Només considerarem bons aprenents aquells que s’emmarquen en el nostre ideal d’aprenent? Admetrem que un aprenent ens discuteixi el nostre punt de vista? Quan un docent decideix experimentar maneres diferents de treballar a l’aula, a partir de les necessitats dels seus aprenents, malgrat que això li suposi sortir de la seva zona de confort i enfrontar-se a incerteses, considerarem que és un il·lús o que és un il·luminat? Mostrem allò que som, allò que volem ser o allò que els altres volen que siguem?

Òbviament podríem extrapolar aquestes situacions en altres contextos, la publicitat pretén que tinguem una imatge estàndard, els mèdia procuren una ideologia única, en el món laboral interessa que, dialògicament, pensem el mateix. Quan un membre de l’equip no segueix el patró “estàndard”, ens molesta?

És normal que vulguem ser feliços, però hem oblidat totes les formes de ser feliços. Només ens en queda una: la felicitat de comprar.- Bauman

Hem de comprar aparences o simulacres per ser feliços? “No, diguem no!”

Sense rEDUvolution no hi ha futur…

Publicat el 13/03/2014 per Carme Bové

Si ha de tornar l’era de les revolucions, una de les primeres haurà de ser la de l’educació . María Acaso, en el seu darrer llibre i en les xerrades, com la que va fer a Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani de Barcelona aquesta setmana, proposa fer la rEDUvolution.

Com que el món no el podem canviar de cop i volta, l’autora ens convida a anar fent “petites” revolucions que agrupa en cinc eixos. N’he recollit només algunes per deixar-vos amb la MEL a la boca i provocar-vos el desig de trobar més informació en el llibre o en el seu blog. Deixeu-me dir, també, que les petites seran les grans revolucions, per això és convenient que ens animem a provar i a experimentar noves maneres d’ensenyar per aprendre.

1a petita gran revolució, el que ensenyem els professors no és el que aprenen els alumnes (PEDAGOGIA I VERITAT)

Aprendre és cosa de tres, l’aprenent, el professor i l’INCONSCIENT.
Aprenem d’allò que és explícit, però també del que és implícit i, per tant, inconscient.
Pedagogies invisibles.
Fem que parli, que eduqui el mobiliari, la disposició a l’aula, la nostra imatge.
Innovem i introduïm a l’aula formats d’estètica contemporània.

2a petita gran revolució, no només hem de semblar democràtics, hem de ser-ne (PEDAGOGIA I PODER)

Qui té el PODER a l’aula, el professor? Quins han de ser els nous rols del professor?

Ni far ni guia, coach, ajudar els alumnes a descobrir les seves potencialitats perquè les puguin duguin a terme.
Productor cultural, el professor com a intel·lectual que canvia les asimetries socials
Agent polític, perquè produeix microrevolucions.
DJ, mesclador i constructor de noves versions (principal eina del professor del segle XXI).
Hacker, fes a l’aula el que creguis que has de fer i, si cal, menteix.
Community manager, també comunicador a la xarxa.

Cal canviar les dinàmiques de poder a l’aula. Ni professor ni estudiant, comunitat!

3a petita gran revolució, de la classe a la reunió (PEDAGOGIA I COS)

Fem que l’escola, l’aula sigui un espai agradable, juguem amb els colors, la llum, les formes. Redecorem l’aula per convertir-la en un espai confortable (també en els espais que tenim).
Educació expandida, podem aprendre en qualsevol lloc (no només a l’aula) i en qualsevol moment, obrim la porta de l’aula?
Transforma la classe en un PROJECTE! Fes servir la tecnologia per poder-lo dur a terme.
Slow education, millor poques activitats llargues que moltes de curtes.
Love education, només s’aprèn allò que s’estima, sense passió, sense amor no s’aprèn.
Food comunication, aprenem més quan hi ha una transgressió, quan establim vincles i quan celebrem alguna cosa, portem menjar a l’aula.
No cal estar quiets i en silenci. Per aprendre necessitem moviment, pensem amb el cos. Aprenem amb música.

Aquest any, a classe de PECAL vaig constatar el clima i el vincle que s’estableix quan a l’aula portes menjar i música, els efectes són màgics, mireu l’apunt que va fer la Francina o de l’Arian, de fet totes les alumnes d’enguany.

4a petita gran revolució, no tinc temps per aprendre perquè he d’estudiar (PEDAGOGIA I SIMULACRE)

Deixem ja de simular que volem ensenyar i aprendre mitjançant avaluacions doloroses i introduïm l’aprenentatge vivencial.
Incorporem la narrativa a l’aula, passem del discurs descriptiu al narratiu, aportem sorpresa, expectativa, metàfores, imatges.
Incorporem notes biogràfiques, micronarratives.

5a petita gran revolució, d’una educació basada en l’avaluació a una educació basada en l’aprenentatge (INVESLUAR)

Ser objectius és impossible.
Fem una avaluació creativa.
Convertim l’avaluació en una investigació.

Vam acabar la xerrada prenent una copa de cava i menjant una mica de xocolata, les converses que vam intercanviar durant aquesta estona formaven part de l’aprenentatge. La Maria és una persona engrescadora, transgressora, apassionada, que predica amb l’exemple, té en compte l’espai, la disposició dels assistents, la seva participació i em va agradar exageradament que fos tan assequible i gens diva. Gràcies María i gràcies Jaume Sans per avisar-me de la xerrada.

Aquesta presentació no és la que va fer servir aquest dia, però és similar:

rEDUvolution from GIGAPP

Tasques i narratives a l’aula del PECAL

Publicat el 16/02/2014 per Carme Bové

Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes- Mario Benedetti

És fàcil comprovar que les pràctiques d’aprenentatge que he proposat enguany al PECAL (Postgrau d’Ensenyament de Català per a l’Acolliment Lingüístic) són fruit del meu PLE, de les idees que lectures suggeridores em conviden a posar en pràctica i de les ganes d’explorar.

Alguns dels propòsits:

Valorar que s’aprèn fent i reflexionant i, per tant, que s’aprèn llengua usant la llengua i reflexionant sobre la llengua. L’enfocament per tasques és una bona proposta per aprendre des de l’acció o des de l’ús. Amb tot, tenim la sort d’acumular experiència i de poder recuperar i actualitzar pràctiques d’altres enfocaments si els necessitem (traduir, comparar, etc.). Mai res és definitiu i la història ens demostra que sempre apareix una proposta metodològica que millora l’anterior… Temps líquids.
Entrar la música a l’aula, no només perquè la lletra d’una cançó sigui interessant, ens ajudi a pensar o perquè permeti treballar algun contingut de llengua, sinó perquè la música transforma l’espai i el fa acollidor (Nina de Miraguano, de Pau Riba; Somiatruites, d’Albert Pla; Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa; James Taylor, Nora Jones…) Trenquem els murs…
Poder menjar una mica en el moment que les cares decauen, sempre hi ha un moment de defalliment si les sessions són de quatre hores i de sis a vuit de la tarda. Fer un mos o un berenar dolç ens fa revifar, ens recupera i fa que l’espai sigui encara més acollidor, més emblant al que podem trobar fora de l’aula.
Fer que l’aula sigui un espai de relació social, d’interacció, de participació, de connexions.
Fer pràctiques significatives, properes a les realitats de docència que es troben o es trobaran les alumnes del postgrau, com per exemple descriure contextos i possibles tasques d’aula per a cursos d’ A1 i d’A2, valorar materials o llibres de text, etc.
Fer un producte (una tasca) col·laborativament, en aquest cas vam fer una breu narrativa sobre les idees clau comentades a l’aula.
Adonar-nos que el professor és com una bastida (construcció provisional) que permet la construcció de l’edifici, aporta el suport i els materials de referència, proposa les tasques… dit d’una altra manera, el professor és el xerpa de l’expedició, però no el protagonista.
Fer una reflexió escrita en el blog personal sobre els temes tractats a l’aula, una reflexió que serà una evidència de l’aprenentatge per al portafoli de l’estudiant i que pot ser avaluada. Entendre l’avaluació dins del procés metodològic com una eina més d’aprenentatge.
Visibilitzar les TIC com el mitjà per aconseguir els nostres propòsits metodològics.
Valorar el fet de formar part d’una tribu, de no anar sol, de fer equip, d’establir connexions.

A tall de resum, el propòsit global era practicar la prèdica, veure que s’aprèn des de l’acció i des de la relació, que s’aprèn més si l’espai acollidor, amb tasques significatives per als alumnes, col·laboratives, que incorporin la reflexió en el procés d’aprenentatge i veure que les TIC són un bon mitjà per aconseguir-ho…

La narrativa que vam fer es va convertir en aquest vídeo:

No vull deixar aquest apunt sense esmentar una de les lectures més inspiradores per ser disruptius a les aules i entendre que aprenem el que ens interessa aprendre, que aprenem quan l’espai és agradable, que aprenem de l’experiència… el llibre és rEDUvolution, de Maria Acaso. En tornaré a parlar, segur.

També vull esmentar que, casualment, just després d’acabar l’assignatura, Carlos Arroyo va publicar en el seu blog de El País un relat amb les pràctiques de la professora Paula Reyes Álvarez, que recull l’esperit de l’assignatura: Una classe de lengua orientada a la acción… ¿y eso qué es?

Per anar acabant, vull comentar que, per sorpresa meva, una de les pràctiques que més van valorar les alumnes del PECAL va ser un mapa mental que vam fer a la pissarra i que després vaig traslladar en format TIC. El mapa ens va ajudar a dibuixar la interrelació entre totes les matèries o assignatures del postgrau. Els va interessar molt aquesta mirada holística que permetia poder observar el tot per entendre les parts.

Ara sí, vull acabar aquest apunt agraint a les alumnes el seu interès, la seva participació i interacció per fer l’assignatura més atractiva i també la seva comprensió davant d’un fet inesperat a la darrera sessió, que, de fet, ens va permetre poder fer la narrativa entre totes.

—
Imatge: http://pixabay.com/p-157905/?no_redirect