Els meus col·legues, els que m’escolten i comparteixen amb mi estones de paraules i estones de silencis, saben que m’agrada molt observar els contextos, els paisatges, que m’agrada mirar detingudament les reaccions dels altres, també les meves. Observar em serveix sobretot per saber què no vull ser i què no vull fer. Observar i reflexionar, per poder canviar o millorar. És una llàstima tenir poc temps per posar en ordre les idees, les experiències, les mirades… per ser conscients del que volem i podem ser. Intentaré ser prou disciplinada per anar ordenant la meva motxilla en aquest espai.

Amb la MEL a la boca… va ser el primer blog que vaig fer a l’aula de l’assignatura de la UOC, que en aquell moment es deia Metodologia de l’ensenyament de la llengua. Sempre que l’anomenàvem parlàvem de MEL. Ara, que ha canviat de nom, segueix essent tan dolça i fructífera com abans, em permet practicar, practicar i practicar, per tant, aprendre.