Quin és el teu repte? Tria la teva aventura…

sempre igual

 

Sempre hem de fer un vídeo? Sempre hem de fer una conferència? Sempre hem de presentar una bona pràctica? Sempre hem de fer un blog? Com plantejaré aquest semestre l’assignatura? Pe què no la puc fer com sempre? Per què necessito experimentar-hi alguna novetat? Per què necessito reprogramar els projectes cíclics?  Per què quan m’implico en projectes necessito repensar-los? Per què necessito experimentar canvis?

Repensar, experimentar són verbs que formen part dels meus reptes personals i professionals. Sóc conscient que de vegades m’equivoco, però si no ho provo no ho sé.

Un bon amic em va dir que era una aventurera… Sí, em satisfà enormement l’emoció que significa aprendre i ja sabem que sense repte no hi ha aprenentatge, ni motivació, ni emoció, ni innovació… I com que aprendre és una activitat social, el repte és més motivador i engrescador si hi ha una implicada una comunitat. És enriquidor personalment i professional que els teus reptes siguin reptes col·lectius i que s’aconsegueixin col·lectivament. És enormement enriquidor sentir que aprens formant part d’un projecte col·lectiu en el que tota la comunitat ha donat i ha rebut per aconseguir un repte.

Els vincles que s’estableixen entre les comunitats que han caminat juntes, s’han equivocat juntes i han après juntes són extremament forts.

Faig aquesta reflexió després d’haver repiulat amb èxit aquesta fotografia, molts s’hi van afegir i m’imagino que tots sentim la necessitat de repensar i d’experimentar noves maneres de fer, per millorar i per adaptar-nos a noves necessitats i a nous temps. Em dol sentir, més d’una vegada, que tot s’ha de fer com sempre o com ho fa tothom. Suposo que us hi heu trobat, oi, amb persones que pensen que no cal canviar res si el que hem fet ja ha funcionat?

 

Sobre el lideratge a l’aula

 

Pencil Blossom, http://www.flickr.com/photos/cliff_robin/617650945/lightbox/

M’interessa el tema del lideratge i no puc deixar de comparar el rol del líder d’una organització amb el del líder d’una aula. És de calaix que m’estic referint als nous models de lideratge, als que tenen una mirada col·laborativa i horitzontal de l’equip, als que sumen, als que creen vincles entre els seus membres i sobretot sentiment de pertinença. Amb aquesta mateixa mirada, el lideratge del professor ha cedir el protagonisme als alumnes, ha de crear un clima motivador  i ha de crear comunitat. És obvi, doncs, que les creences del professor, la seva actitud, les seves accions i decisions seran del tot rellevants perquè el grup se senti ben conduït, ben liderat i respongui amb interès a les propostes d’aprenentatge.

Fent una comparació de lideratges, m’imagino que un bon professor també ha de:

  1. Ser un bon model i predicar amb l’exemple: creure’s en primera persona el que està fent a l’aula i practicar allò que transmet i que proposa als alumnes. Si vol fer activitats col·laboratives, ha de treballar col·laborativament amb companys; si vol proposar a l’aula exposicions orals, ha fer exposicions orals entre iguals;  ha de compartir materials i reflexions; ha d’escriure; s’ha d’equivocar, n’ha de ser conscient i ha d’acceptar l’error com a font del seu propi aprenentatge.
  2. Sentir-se aprenent: tenir accés a la informació no vol dir tenir coneixement, per tant, el professor ha de ser conscient de les seves fortaleses i debilitats i ha de percebre la seva tasca en un continu procés d’aprenentatge. Ha de ser i sentir-se aprenent permanent, ha de tenir la voluntat d’adaptar-se als canvis i als nous contextos, ha voler i acceptar observacions i valoracions d’alumnes o d’iguals.
  3. Crear un clima positiu que generi la comunicació amb el grup i entre el grup, ha de crear un clima que desperti il·lusió per compartir tasques i resultats. Per això ha de tenir qualitats humanes, habilitats emocionals i socials, ha de ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, tenir empatia, escoltar i comprendre.  Gestionar i ser capaç, doncs, de percebre les emocions que es generen en el grup per tal de facilitar l’aprenentatge.El sentiment de pertinença al grup i al col·lectiu, el clima positiu i els bon models a l’aula fan més fàcil l’aprenentatge i sobretot la voluntat d’usar la llengua.
Fa dies que tinc aquest apunt a la carpeta d’esborranys, esperava tenir temps per valorar si hi afegia aquest vídeo de Daniel Goleman, The Art of Managing Emotions i he decidit que sí, perquè dóna valor al maneig que s’ha de fer de l’estat emocional de les persones, també per aprendre.


Finalment, també em sembla rellevant enllaçar l’article de Joan Subirats que avui publica La Vanguardia, Construir conocimiento, no hi puc estar més d’acord!
(Imatge: http://www.flickr.com/photos/cliff_robin/617650945/lightbox/)