Tasques i narratives a l’aula del PECAL

Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes- Mario Benedetti

bubble-157905_640

 

És fàcil comprovar que les pràctiques d’aprenentatge que he proposat enguany al PECAL (Postgrau d’Ensenyament de Català per a l’Acolliment Lingüístic) són fruit del meu PLE,  de les idees que lectures suggeridores em conviden a posar en pràctica i de les ganes d’explorar.

 

Alguns dels propòsits:

  1. Valorar que s’aprèn fent i reflexionant i, per tant, que s’aprèn llengua usant la llengua i reflexionant sobre la llengua. L’enfocament per tasques és una bona proposta per aprendre des de l’acció o des de l’ús. Amb tot, tenim la sort d’acumular experiència i de poder recuperar i actualitzar pràctiques d’altres enfocaments si els necessitem (traduir, comparar, etc.).  Mai res és definitiu i la història ens demostra que sempre apareix una proposta metodològica que millora l’anterior… Temps líquids.
  2. Entrar la música a l’aula, no només perquè la lletra d’una cançó sigui interessant, ens ajudi a pensar o perquè permeti treballar algun contingut de llengua, sinó perquè la música transforma l’espai i el fa acollidor (Nina de Miraguano, de Pau Riba;  Somiatruites, d’Albert Pla; Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa;  James Taylor, Nora Jones…) Trenquem els murs…
  3. Poder menjar una mica en el moment que les cares decauen, sempre hi ha un moment de defalliment si les sessions són de quatre hores i de sis a vuit de la tarda. Fer un mos o un berenar dolç ens fa revifar,  ens  recupera  i fa que l’espai sigui encara més acollidor, més emblant al que podem trobar fora de l’aula.
  4. Fer que l’aula sigui un espai de relació social, d’interacció, de participació, de connexions.
  5. Fer pràctiques significatives, properes a les realitats de docència que es troben o es trobaran les alumnes del postgrau, com per exemple descriure contextos i possibles tasques d’aula per a cursos d’ A1 i d’A2,  valorar materials o llibres de text, etc.
  6. Fer un producte (una tasca) col·laborativament, en aquest cas vam fer una breu narrativa sobre les idees clau comentades a l’aula.
  7. Adonar-nos que el  professor és com una bastida (construcció provisional) que permet la construcció de l’edifici, aporta el suport i els materials de referència, proposa les tasques… dit d’una altra manera, el professor és el xerpa de l’expedició, però no el protagonista.
  8. Fer una reflexió escrita en el blog personal sobre els temes tractats a l’aula, una reflexió que serà una evidència de l’aprenentatge per al portafoli de l’estudiant  i que pot ser avaluada. Entendre l’avaluació dins del procés metodològic com una eina més d’aprenentatge.
  9. Visibilitzar les TIC com el mitjà per aconseguir els nostres propòsits metodològics.
  10. Valorar el fet de formar part d’una tribu, de no anar sol, de fer equip, d’establir connexions.

A tall de resum, el propòsit global era practicar la prèdica, veure que s’aprèn des de l’acció i des de la relació, que s’aprèn més si l’espai acollidor, amb tasques significatives per als alumnes, col·laboratives, que incorporin la reflexió en el procés d’aprenentatge i veure que les TIC són un bon mitjà per aconseguir-ho…

La narrativa que vam fer es va convertir en aquest vídeo:

No vull deixar aquest apunt sense esmentar una de les lectures més  inspiradores per ser disruptius a les aules i entendre que aprenem el que ens interessa aprendre, que aprenem quan l’espai és agradable, que aprenem de l’experiència… el llibre és rEDUvolution, de Maria Acaso. En tornaré a parlar, segur.

També vull esmentar que, casualment, just després d’acabar l’assignatura, Carlos Arroyo va publicar en el seu blog de El País un relat amb les pràctiques de la professora Paula Reyes Álvarez,  que recull l’esperit de l’assignatura:  Una classe de lengua orientada a la acción… ¿y eso qué es?

Per anar acabant, vull comentar que, per sorpresa meva, una de les pràctiques que més  van valorar les alumnes del PECAL va ser un mapa mental que vam fer a la pissarra i que després vaig traslladar en format TIC. El mapa ens va ajudar a dibuixar la interrelació entre totes les matèries o assignatures del postgrau. Els va interessar molt aquesta mirada holística que permetia poder observar el tot per entendre les parts.

mapa

Ara sí, vull acabar aquest apunt agraint a  les alumnes el seu interès, la seva participació i interacció per fer l’assignatura més atractiva i també la seva comprensió davant d’un fet inesperat a la darrera sessió, que, de fet, ens va permetre poder fer la narrativa entre totes.


Imatge: http://pixabay.com/p-157905/?no_redirect

Un bon professor ha de saber contar històries?

llibreDe cop i volta, el text narratiu s’ha convertit en essencial. Segur que ara ja hem sentit a parlar tots de l’storytelling.

Si seguiu en Carles Caño i el seu blog Presentástico,  segur que tindreu present que per fer una bona presentació cal tenir una bona història i que per gestionar el coneixement de les organitzacions, també cal tenir presents les històries que s’hi conten…

L’Enric Serra també vol deixar-ne constància a Aprendre llengües:

El pensament narratiu s’ha propagat en tots els àmbits: en l’àmbit polític, en el periodístic, en l’àmbit del màrqueting, en el de l’economia, en el de l’empresa. Si no pots articular una narrativa ja no ets res ni ningú.”

Si escombro cap a casa, cosa que faig sovint, em plantejo si un bon docent també ha de tenir bones històries i si les ha de saber narrar. La veritat és que aquests darrers dies he topat amb alguns artefactes digitals (deixeu-m’ho dir així) sobre narrativa, pensament i coneixement i, com que tots provenen del món de la filosofia, m’han fet pensar i ordenar la meva pròpia narrativa. Se m’ha fet evident que per ser un bon docent s’ ha de ser un bon narrador:

  1.  A  l’ARATV, Antoni Bassas entrevista en Josep Ramoneda i en vull destacar, com vaig fer a les xarxes socials, el fragment següent:

“Deia Orwell que no pensem bé perquè no escrivim bé, i viceversa. Té remei, això?

Escriure bé. Samuel Johnson afirma que les teories limiten la llibertat, perquè tu vols explicar d’una manera convincent tota una realitat. En canvi, l’experiència amplia la llibertat. I què és el que expressa millor l’experiència? La literatura. Per això m’agrada cada vegada més la literatura com a via de coneixement. Perquè la literatura fa possible el pensament dels singulars, mentre que la filosofia i la ciència són pensaments universals.”

És evident que tota l’entrevista és molt interessant, però vaig subratllar ràpidament aquest fragment perquè eleva la literatura i la narrativa a font de coneixement, un pensament molt útil per al qui té la tasca d’acompanyar l’aprenentatge.

 

2.  Jostein Gaarder, escriptor i filòsof, exposa clarament en aquest clip breu que “El buen professor debería ser un buen narrador de historias”:

 

Breu i concís. Si educar és enriquir la vida de les persones i ens enriquim amb els relats, el professor, a més de formular preguntes,  ha de relatar històries per enriquir la vida dels aprenents i per despertar-los  la curiositat!

 

3.  I per acabar, reflexions interessants a Enseñar narrando  d’Alejandro Sarbach a carbonilla. Aporten un punt de vista sobre la narrativa docent que m’agrada. Si remeneu el seu blog, també hi trobareu Formatos para enseñar narrado i moltes altres aportacions interessants.

M’ha cridat l’atenció la visió del text expositiu com a propi de la ciència, racional i explicatiu (seria el del pensament universal que diu Ramoneda)  i la del text narratiu com a propi de la literatura i de la investigació creativa, per tant, imaginatiu (o com diu Ramoneda, el que fa possible el pensament dels singulars).

És interessant veure com “concepte” i “esquema” són les dues cares de la mateixa moneda, si  el concepte és la cara racional, l’esquema és  la cara intuïtiva, dinàmica i oberta. És en aquest sentit que Sarbach situa en un mateix pla l’esquema i la pràctica narrativa, els dos tipus de text necessiten la creativitat per construir el discurs propi, singular.

Per una bona pràctica docent narrativa cal, segons Sarbach:

  • Crear una narrativa dinàmica, en moviment, oberta, revisable, amb una bona dosi de creativitat i que sigui capaç de generar curiositat.
  • Aportar, sense por, l’experiència i les emocions personals, narrar en primera persona, no gramaticalment parlant.
  • Elaborar el discurs del saber propi, no apropiat, no del saber de l’altre.
  • Practicar el relat de la pròpia història, del propi pensament.
  • Saber escoltar, saber escoltar els alumnes i saber escoltar el propi pensament i la pròpia experiència.

Il·lustració de Jordi Bonmassip