És fàcil comprovar que les pràctiques d’aprenentatge que he proposat enguany al PECAL (Postgrau d’Ensenyament de Català per a l’Acolliment Lingüístic) són fruit del meu PLE, de les idees que lectures suggeridores em conviden a posar en pràctica i de les ganes d’explorar.
Alguns dels propòsits:
- Valorar que s’aprèn fent i reflexionant i, per tant, que s’aprèn llengua usant la llengua i reflexionant sobre la llengua. L’enfocament per tasques és una bona proposta per aprendre des de l’acció o des de l’ús. Amb tot, tenim la sort d’acumular experiència i de poder recuperar i actualitzar pràctiques d’altres enfocaments si els necessitem (traduir, comparar, etc.). Mai res és definitiu i la història ens demostra que sempre apareix una proposta metodològica que millora l’anterior… Temps líquids.
- Entrar la música a l’aula, no només perquè la lletra d’una cançó sigui interessant, ens ajudi a pensar o perquè permeti treballar algun contingut de llengua, sinó perquè la música transforma l’espai i el fa acollidor (Nina de Miraguano, de Pau Riba; Somiatruites, d’Albert Pla; Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa; James Taylor, Nora Jones…) Trenquem els murs…
- Poder menjar una mica en el moment que les cares decauen, sempre hi ha un moment de defalliment si les sessions són de quatre hores i de sis a vuit de la tarda. Fer un mos o un berenar dolç ens fa revifar, ens recupera i fa que l’espai sigui encara més acollidor, més emblant al que podem trobar fora de l’aula.
- Fer que l’aula sigui un espai de relació social, d’interacció, de participació, de connexions.
- Fer pràctiques significatives, properes a les realitats de docència que es troben o es trobaran les alumnes del postgrau, com per exemple descriure contextos i possibles tasques d’aula per a cursos d’ A1 i d’A2, valorar materials o llibres de text, etc.
- Fer un producte (una tasca) col·laborativament, en aquest cas vam fer una breu narrativa sobre les idees clau comentades a l’aula.
- Adonar-nos que el professor és com una bastida (construcció provisional) que permet la construcció de l’edifici, aporta el suport i els materials de referència, proposa les tasques… dit d’una altra manera, el professor és el xerpa de l’expedició, però no el protagonista.
- Fer una reflexió escrita en el blog personal sobre els temes tractats a l’aula, una reflexió que serà una evidència de l’aprenentatge per al portafoli de l’estudiant i que pot ser avaluada. Entendre l’avaluació dins del procés metodològic com una eina més d’aprenentatge.
- Visibilitzar les TIC com el mitjà per aconseguir els nostres propòsits metodològics.
- Valorar el fet de formar part d’una tribu, de no anar sol, de fer equip, d’establir connexions.
A tall de resum, el propòsit global era practicar la prèdica, veure que s’aprèn des de l’acció i des de la relació, que s’aprèn més si l’espai acollidor, amb tasques significatives per als alumnes, col·laboratives, que incorporin la reflexió en el procés d’aprenentatge i veure que les TIC són un bon mitjà per aconseguir-ho…
La narrativa que vam fer es va convertir en aquest vídeo:
No vull deixar aquest apunt sense esmentar una de les lectures més inspiradores per ser disruptius a les aules i entendre que aprenem el que ens interessa aprendre, que aprenem quan l’espai és agradable, que aprenem de l’experiència… el llibre és rEDUvolution, de Maria Acaso. En tornaré a parlar, segur.
També vull esmentar que, casualment, just després d’acabar l’assignatura, Carlos Arroyo va publicar en el seu blog de El País un relat amb les pràctiques de la professora Paula Reyes Álvarez, que recull l’esperit de l’assignatura: Una classe de lengua orientada a la acción… ¿y eso qué es?
Per anar acabant, vull comentar que, per sorpresa meva, una de les pràctiques que més van valorar les alumnes del PECAL va ser un mapa mental que vam fer a la pissarra i que després vaig traslladar en format TIC. El mapa ens va ajudar a dibuixar la interrelació entre totes les matèries o assignatures del postgrau. Els va interessar molt aquesta mirada holística que permetia poder observar el tot per entendre les parts.
Ara sí, vull acabar aquest apunt agraint a les alumnes el seu interès, la seva participació i interacció per fer l’assignatura més atractiva i també la seva comprensió davant d’un fet inesperat a la darrera sessió, que, de fet, ens va permetre poder fer la narrativa entre totes.
—
Imatge: http://pixabay.com/p-157905/?no_redirect
