Com aprenem en un món digital? (2)

Publicat el 13/07/2014 per Carme Bové

La meva aportació en el curs Com aprenem en un món digital? Els entorns personals d’aprenentatge amb el nom EmPLEna’t de llengua. Comunica’t per aprendre, ha volgut ser una reflexió de la necessitat d’adquirir una bona competència comunicativa per tenir un bon PLE.

He platejat l’aprenentatge de la llengua a partir d’un cub, d’un cub Rrubik (que enguany celebra els 40è aniversari), i que ens permet mirar-lo des de diverses cares, completes o barrejades i, per tant, la mirada de l’aprenentatge és àmplia i flexible. Els punts que he destacat com a claus són:

Cara 1: L’escenari o context d’aprenentatge, necessari per fer la tasca en un context real.
Cara 2: La tasca o l’artefacte que cal produir, imprescindible per tenir un repte.
Cara 3: L’espai on es produeix l’aprenentatge, físic i virtual, les converses surten de l’aula.
Cara 4: La comunitat, la tribu que permet la conversa, amb els acords i els desacords.
Cara 5: La competència, no ens interessen tant els continguts com el ser capaç de fer.
Cara 6: La reflexió, el dedicar un temps a pensar i a escriure el que pensem per fer el discurs propi.
Barreja 1: L’avaluació, o revisió de l’escenari, de la tasca, de les competències…
Barreja 2: La motivació, l’emoció, la implicació personal necessària per a l’aprenentatge.
Barreja 3: La tecnologia, com a facilitadora de tota la resta, les eines per compartir, crear, cercar…

Si el que hem après al llarg dels anys prové majoritàriament de l’experiència i molt poc de l’aprenentatge formal, el repte dels mestres del segle XXI és convertir l’aprenentatge formal en molt més experiencial i social, de tal manera que el pes específic que tingui l’escola en el futur sigui molt més rellevant.

El nostre PLE és el que ens configura, el que ens fa ser com som… Som el que llegim, el que mirem, el que mengem, el que conversem.. Som el que anem construint, les nostres creences, la nostra cultura i té lloc en un ambient de més o menys confiança, de més o menys empoderament, més o menys horitzontal i amb més o menys passió… És evident que tots aquests valors construeixen el que som. Tenir cura del nostre PLE és, doncs, plenament important.

Com hem pogut veure, el nostre PLE ha de ser ple de llengua, ha d’encaminar-nos a l’autonomia lingüística, ens ha de fer capaços de comunicar-nos oralment i per escrit correctament de manera autònoma, ens ha de fer competents … Per això, des de l’escola fins a la universitat, el professorat de qualsevol matèria hauria de ser un bon comunicador i hauria de mostrar sensibilitat per la llengua que usa i per totes les altres.

Tenint en compte que aprendre és una conversa i que sempre dic que m’agrada predicar amb l’exemple, en el curs he proposat una pràctica que ens obligués a conversar, a moure’ns de la cadira. Quan els assistents han entrat a la sala s’han trobat un escenari amb una corda plena d’agulles d’estendre de colors (ha generat expectativa, cosa que jo ja volia) i no ha estat fins a la meitat de la sessió que han esbrinat quina tasca teníem. És important ser conscients que aprendre no és només escoltar, també és fer, dir, opinar, intercanviar i tenir un producte final construït entre tots…

La tasca encomanda era construir un núvol de paraules analògic amb les idees que sumen per aprendre llengua i les que resten, el núvol era el resultat de totes les paraules de colors penjades a la corda i que podem veure en aquests vídeos:

Aprendre llengua #UAestiu

Com aprenem en un món digital? #UAestiu

A posteriori he transformat les seves aportacions en núvols de paraules digitals, perquè transformar en diferents formats ens permet analitzar els resultats de la conversa des de diferents mirades. Seria interessant analitzar quins aspectes es valoren com a positius i quins com a negatius (potser en un altre apunt o potser els protagonistes volen fer algun comentari que ho clarifiqui):

Positius:

Negatius:

Aporto també el relat visual que va fer en Pep Hernández de les aportacions de la Sessió II i l’enllaç als altres relats.

Agraeixo moltíssim la bona predisposició de tots els assistents, l’ajuda del Pep, de la Sandra, de la Carmina, de l’EcoZen_Elx, de la M. Carme, del Jordi i potser d’algú més que no cito perquè no recordo el nom de tothom… Gràcies, entre tots ho vam fer possible.

—

Cub Rubik en 3D elaborat per Albert Bonmassip

Com aprenem en un món digital? (1)

Publicat el 13/07/2014 per Carme Bové

Respon

Un dels reptes que tenia enguany era la meva participació en el curs Com aprenem en un món digital? Els entorns personals d’aprenentatge de la Universitat d’Alacant, en el marc dels cursos d’estiu. Sempre he dit que la xarxa era generosa, en Pep Hernàndez es va posar en contacte amb mi fa molts mesos per si hi volia col·laborar i, a banda que era una oportunitat per aprendre, era també una oportunitat per desvirtualitzar-nos i fer-hi nous vincles. Fa uns cinc anys que amb en Pep mantenim el contacte a través de les xarxes socials, però encara no havíem tingut l’oportunitat de coincidir. Ara, a més del seu vincle, en tinc molts de nous que segur que ompliran el meu PLE de coneixement, com la Sandra Montserrat, en José Rovira, en Josep M. Escolano, la M. Carmen Devesa, la Mar Camacho, la Rosabel Roig , Robert Escolano, @EcoZen_Elx, @Carmi1992, @MCarmeNadal i moltíssims més.

Totes les aportacions van ser molt interessants, no les vaig poder seguir totes en directe però la majoria sí. A grans trets, el que m’he emportat a la meva motxilla dels 4 dies de vacances que he agafat per poder anar a Alacant, són:

El plaer d’escoltar novament en Jordi Adell, diria que és difícil de superar la seva dosi d’entusiasme i de bones reflexions al voltant del PLE, sobretot perquè és un dels precursors del PLE en el nostre context. Presentació: El concepte d’Entorn Personal d’Aprenentatge
Si no tenim clar com ens afecten els espais on aprenem, l’aportació d’en Jordi Jubany és clau. Ens en mostra un bon recull. Presentació: Com aprenem en un món digital? Els entorns personals d’aprenentatge
Em va fascinar l’experiència de M. Carmen Devesa amb els seus nens de primària i com, sense por, es tanca a la seva aula per fer allò que creu més convenient perquè els seus alumnes aprenguin. Presentació: Una experiència PLEna a primària
Un bon recull d’eines i de possibilitats per generar aprenentatge des del mòbil, és el que ens ha mostrat la Mar Camacho. Presentació: M-Story Telling Here
Una mirada cap al futur amb un recull d’eines interessants ens ha aportat la Rosabel Roig. Presentació: El PLE ple de recursos i connexions
Un recull brutal d’activitats, de projectes i d’eines ens mostra en Pep Hernándezamb els seus alumnes de 2m d’ESO. Presentació: Aprendre el que s’aprèn i per a què s’aprèn.
Les altres presentacions no les vaig poder seguir en directe, però sé que van ser molt interessants, aportacions que miren cap al futur i que pretenen construir coneixement aprofitant les connexions que ens permet la xarxa: Construint PLEs per a ensenyar i aprendre llengua i literatura, de Cristina Sarrió, Com preparar un portafolis i mantenir-lo PLE, de Josep M. Escolano, De l’aprenentatge informal als MOOC en la configuració dels nostre EPA, de Robert Escolano-López i José Rovira-Collado. Totes són noves mirades cap al futur.

Un punt de coincidència entre molts dels companys que presentem experiències és que no sempre ets comprès per les persones del teu entorn, però malgrat ser vist com algú rar, el millor que pots fer és sentir-te bé amb tu mateix i tancar, metafòricament, la porta de l’aula perquè hi puguis fer allò que consideris oportú. Endavant les atxes, aquesta força és la que mou muntanyes! Sense por, endavant amb els nous reptes, amb els nous projectes que impliquen alumnes i professor, que estableixen un compromís per a l’aprenentatge i que generen la il·lusió d’aprendre.

Aprendre és un camí, no un destí!

Publicat el 24/04/2014 per Carme Bové

Respon

Camí de ronda, Empúries

Com que ja tenim clar que aprendre és un camí que fem al llarg de la vida, reemprenc la idea del tour o turisme pedagògic per reflexionar sobre la formació permanent dels que ens dediquem a l’ensenyament.

Un tour pedagògic que es materialitza assistint i participant en simposis, congressos, jornades, cursos, tallers, conferències, MOOC … l’oferta és cada vegada més gran i variada. Podem formar-nos formalment o informalment, podem establir xarxes de grups més o menys heterogenis on la participació i la col·laboració són essencials. Podem dissenyar projectes en els que experimentem en primera persona la reflexió, la creació, la cooperació, l’avaluació… o podem seguir fent el camí de l’aprenentatge de manera més solitària, intentant fer la transferència de les competències que s’han adquirit en cursos més o menys formals.

Revisant les diverses ofertes formatives d’aquest tour en trobem d’alt estànding (matrícula elevada), de més assequibles i de gratuïtes (per a l’aprenent, no pas per a qui les organitza, és clar). N’hi ha de presencials i en línia. Amb el suport de la xarxa o sense… De llarga o curta durada. Tenim ofertes per a tots els gustos.

Què és el que em fa optar per una o altra formació?

El preu de la formació és un factor de tria important, segur, he de mirar si me la puc permetre, però sobretot he de mirar si el preu que he de pagar em recompensa.
Segurament l’edat és un altre factor important a l’hora de prendre decisions. Quan era jove m’interessaven els màsters i els postgraus, ara que ja tinc una edat, valoro més la idea del PLE i del PLN. Entorns en què aprens donant i rebent i establint una relació d’iguals, per rebre has de donar i per donar has de rebre…
Coincidir amb una xarxa (PLN) de persones de diferents àmbits i disciplines i, per tant, heterogènia, que em permet mirar el món de manera global i al mateix temps veure’n el mosaic. Poder sortir de la pròpia institució per tenir més perspectiva. A casa, aquests dies, parlem molt d’anamorfismes i tenen gràcia, perquè et permeten veure una imatge més o menys deformada segons el punt d’observació… És bo moure’t per poder tenir diferents punts d ‘observació, t’enriqueixen i t’obliguen a prendre partit, a posicionar-te…
Coincidir amb una xarxa, comunitat d’aprenentatge o comunitat de pràctica més o menys ortodoxa que ha de construir projectes i productes, comunitat que ha de generar debat, intercanvi, reflexió, criteris, decisions…
En tots aquests escenaris d’aprenentatge se’m fa indispensable la interacció, cada vegada resulta menys enriquidor anar a formacions on no pots conversar, intercanviar…
La formació també m’ha de permetre experimentar, innovar, somiar, m’ha de provocar la creativitat, m’ha de fer creure en mi mateixa i m’ha d’aportar benestar i satisfacció…

Imatges cedides per Jordi Bonmassip de l’anamorfisme fet amb els alumnes de dibuix de l’Institut Pau Vila de Sabadell.