Camí de ronda, Empúries

Com que ja tenim clar que aprendre és un camí que fem al llarg de la vida, reemprenc la idea del tour o turisme pedagògic per reflexionar sobre la formació permanent dels que ens dediquem a l’ensenyament.

Un tour pedagògic que es materialitza assistint i participant en simposis, congressos, jornades, cursos, tallers, conferències,  MOOC … l’oferta és cada vegada més gran i variada. Podem formar-nos formalment o informalment, podem establir xarxes de grups més o menys heterogenis on la participació i la col·laboració són essencials. Podem dissenyar projectes en els que experimentem en primera persona la reflexió, la creació, la cooperació, l’avaluació… o podem seguir fent el camí de l’aprenentatge de manera més solitària, intentant fer la transferència de les competències que s’han adquirit  en cursos més o  menys formals.

Revisant les diverses ofertes formatives d’aquest tour en trobem d’alt estànding (matrícula elevada), de més assequibles i de gratuïtes (per a l’aprenent, no pas per a qui les organitza, és clar).  N’hi ha de presencials i en línia. Amb el suport de la xarxa o sense… De llarga o curta durada. Tenim ofertes per a tots els gustos.

Què és el que em  fa optar per una o altra formació?

• El preu de la formació és un factor de tria important, segur, he de mirar si me la puc permetre, però sobretot he de mirar si el preu que he de pagar em recompensa.
• Segurament l’edat és un  altre factor important a l’hora de prendre decisions. Quan era jove m’interessaven els màsters i els postgraus, ara que ja tinc una edat, valoro més la idea del PLE i del PLN. Entorns en què aprens donant i rebent i establint una relació d’iguals, per rebre has de donar i per donar has de rebre…
• Coincidir amb una xarxa (PLN) de persones de diferents àmbits i disciplines i, per tant, heterogènia, que em permet mirar el món de manera global i al mateix temps veure’n el mosaic. Poder sortir de la pròpia institució per tenir més perspectiva. A casa, aquests dies, parlem molt d’anamorfismes i tenen gràcia, perquè et permeten veure una  imatge més o menys deformada segons el punt d’observació… És bo moure’t per poder tenir diferents punts d ‘observació, t’enriqueixen i t’obliguen a prendre partit, a posicionar-te…
• Coincidir amb una xarxa, comunitat d’aprenentatge o comunitat de pràctica més o menys ortodoxa que ha de construir projectes i productes, comunitat que ha de generar debat, intercanvi, reflexió, criteris, decisions…
• En tots aquests escenaris d’aprenentatge se’m fa indispensable la interacció, cada vegada resulta menys enriquidor anar a formacions on no pots conversar, intercanviar…
• La formació també m’ha de permetre experimentar, innovar, somiar,  m’ha de provocar la creativitat, m’ha de fer creure en mi mateixa i m’ha d’aportar benestar i satisfacció…

Imatges cedides per Jordi Bonmassip de l’anamorfisme fet amb els alumnes de dibuix de l’Institut Pau Vila de Sabadell.