Els wikis i altres eines a les jornades docents de la UOC

wikiServeis per l’aprenentatge de la UOC es un equip multidisciplinar que es dedica a detectar les necessitats dels docents, a mantenir les aules al dia i a acompanyar el professorat per facilitar la millora de la seva tasca docent. Una de les activitats d’acompanyament és organitzar jornades formatives per promoure l’ús de les eines TIC i l’intercanvi d’experiències docents.

Aquest 28 de maig van organitzar les Jornades eines docents als Estudis de Psicologia amb un programa que combinava la presentació de les novetats TIC disponibles per a les aules de la UOC i tres experiències docents que es canalitzen a través d’aquestes eines.  Trobareu més informació de les novetats, eines i recursos en el blog Serveis per a l’aprenentatge i si voleu aprendre a fer vídeos docents podeu consultar el web Vídeo.edu.

La meva mirada de les tres experiències docents és la següent:

1a) Ús de Langblog a la classe d’anglès, Jackie Robbins: la Jackie és professora d’anglès i utilitza el vídeo per interaccionar amb els seus alumnes. A l’aula, a través de l’eina Langblog, la Jackie penja els seus vídeos breus per introduir continguts de l’assignatura, fer una breu exposició i una pregunta, fer aclariments, fer propostes d’expressions orals i els alumnes hi pengen els vídeos o àudios de les seves pràctiques d’expressió oral, de pronunciació, de vocabulari, etc. Les propostes de la Jackie em van semblar molt motivadores i engrescadores per practicar la comprensió i l’expressió oral.  Em va agradar que fes propostes de vídeos breus (2’), fàcils, propers… També valoro molt els seus consells com:  tenir cura de la il·luminació,  moure’t poc mentre parles per no marejar l’espectador, assegurar que el volum és l’adequat, tenir en compte el fons que vols que es visibilitzi… (més informació).

2a) Ús de Twitter i altres eines a l’aula de la UOC, Òscar Martínez:  l’Òscar (@oscar_m) ens explicava com usa Twitter a l’aula de l’assignatura Diversitat Funcional. Em va semblar molt interessant la proposta que fa als seus alumnes de mirar la ciutat amb uns ulls nous, de fer-los adonar d’una manera directa la quantitat de barreres arquitectòniques que hi ha,  per això els planteja una PAC obligatòria (pràctica d’avaluació continuada) que consisteix en fotografiar aquestes barreres i denunciar-les penjant la foto a Twitter… Brutal el ressò mediàtic que han tingut i que en un semestre hagin aconseguit eliminar alguna barrera. Em sembla una PAC molt significativa (més informació).

3a) Ús dels wikis a l’assignatura “Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana”, Carme Bové: En la meva presentació exposava la necessitat de plantejar l’aprenentatge mitjançant unes tasques que impliquen haver de crear continguts,  col·laborar per elaborar-los i compartir-los i els wikis són una bona eina per aconseguir-ho. Es tracta d’acostar la formació formal a un entorn que proposa experimentar, resoldre, fer col·laborativament, com si estiguéssim en un lloc de treball, per tant, pretén acostar-se al 20% i al 70% de la formació informal i la no formal. A l’aula tenim dos wikis com a mínim, un per fer projectes (per exemple preparar la documentació d’una jornada de bones pràctiques o per dissenyar una breu seqüència didàctica en forma de webquesta) i l’altre per fer el dossier d’aprenentatge de cada PAC (més informació).

==

 

Una reflexió al voltant de “Connecta’t per aprendre”

Sempre s’agraeix que vingui un savi i et sacsegi, que et faci reflexionar sobre el camí que has decidit fer. Zygmunt Bauman, a la conferència del CCCB posa en evidència el nou paper del professor, ara els aprenents no són/som ignorants, tots estem immersos en el món de superabundància informativa, de dades, de documents, d’articles, de pensaments i mostra com, desitjosos de caçar-ho tot, emmagatzemem sense parar per no perdre oportunitats. Una anàlisi de com, sense adonar-nos-en, ens desorientem i perdem una oportunitat única, la de l’aprenentatge. Una vegada més, menys és més.

Sense perdre aquesta mirada reflexiva, també vull fer un elogi a la possibilitat d’estar connectada amb la vida, amb els amics i companys de professió, connectada per aprendre. Per això m’agrada el títol del llibre Connecta’t per aprendre. Aprenentatge social i personalitzat de Jordi Jubany.

Agraeixo la generositat de molts bons professionals, entre ells la d’en Jordi Jubany, que m’ofereixen la possibilitat de connectar-me amb la seva expertesa. Un títol inspirat amb la teoria del connectivisme o de l’aprenentatge a partir de la connexió entre persones, la connexió de coneixements, la connexió de nodes, que és el que fa possible la suma de coneixement. Connecta’t per aprendre fa aportacions metodològiques sobre aquest aprenentatge social i fa un recorregut per la tecnologia que permet la socialització.

 

El llibre està organitzat en set capítols que es poden llegir de manera lineal, a bocins, com diu l’autor, o fent els salts desitjats. Set capítols interconnectats: capítol 1, El món digital i les xarxes socials, capítol 2. Nous entorns d’aprenentatge, capítol 3. La construcció de la identitat, capítol 4. Tendències de l’aprenentatge social, capítol 5 La competència lingüística i audiovisual, capítol 6 El tractament de la informació i la competència digital i capítol 7. Una nova actitud cap al coneixement.

Cada capítol comença amb la il·lustració d’una cita, en vull destacar tres:

  • la de la presentació, d’Edgar Morin: Cal aprendre a navegar en un oceà d’incerteses a través d’un arxipèlag de certeses
  • la de Bauman, al capítol 3: Sóc la suma del que sóc, del que dic que sóc i del que els altres diuen que sóc
  • I la de Freire, al capítol 4: Tothom sap alguna cosa, tothom ignora alguna cosa, per això aprenem.

Si cada capítol comença amb una cita, també acaba amb un Per saber-ne més, que proposa lectures interessants que amplien la informació del capítol i, per tant, ens connecta amb altres nodes. A més, tot el llibre està ple de codis QR (o enllaços) que mostren bones pràctiques o que amplien, també, la informació de cada apartat.

Us diria que recomaneu aquest llibre als docents que encara no s’han connectat a la xarxa, perquè de manera planera proposa com fer-ho, què s’ha de tenir en compte, quines oportunitats aporta, proposa com aprendre col·laborant i com les eines i els recursos tecnològics ens ajuden a fer aquest pas.

Destaco la idea del PLE, o entorn personal d’aprenentatge, en Jubany dibuixa peça a peça un puzle i, finalment, el munta. Els quatre puntals potents del puzle són arreu/sempre o aprenentatge al llarg de la vida, l’empoderament o la llibertat, la creativitat o la innovació i la metacognició o procés reflexiu.

També em sembla fonamental la proposta d’incorporar el portafoli en els processos d’aprenentatge, incorporar la reflexió i el recull d’evidències que il·lustren el procés evolutiu de l’aprenent i em sembla interessant acompanyar-lo, com fa en Jubany, de la consciència de la identitat digital i de com es construeix.

Les narracions multimodals, llegir i escriure a la xarxa, en diferents formats, els nous gèneres textuals que s’han creat, que incorporen elements audiovisuals, la imatge, el vídeo, etc.

La informació sobre drets, propietat intel·lectual, llicències, en el context de la competència digital i en el del tractament o gestió de la informació.

I, sobretot, la importància de l’actitud davant del nou context, l’actitud per compartir, per crear i per col·laborar. En aquest darrer capítol m’agrada la classificació que fa dels paradigmes predominants de l’ensenyament: l’”hortícola”, el “de peregrinatge”, “l’atlètic”, “el bancari”, “l’arquitectònic”, “la substància”…

Vull acabar amb el menys és més que esmentava al començament d’aquest apunt: aprendre és el camí que fem mentre creem, compartim i col·laborem de manera reflexiva. Hem de fer que aquest procés de l’aprenentatge sigui útil, cal aturar-se i dedicar un temps a pensar, a fer-se preguntes que requereixin la perspectiva i la reflexió, només així generarem coneixement.

===

Jubany, Jordi (2012). Connectat per aprendre. Aprenentatge social i personalitzat, Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat

[Imatge: http://www2.rosasensat.org/post/connecta-t-per-aprendre-un-llibre-de-jordi-jubany]

El dossier d’aprenentatge

Les pràctiques d’avaluació continuada (PAC) de l’assignatura Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana del Grau de Llengua i Literatura Catalanes (UOC) tenen sempre dues parts, l’evidència i la reflexió:

  • L’evidència és el resultat de la tasca que els estudiants han de dur a terme i pretén que l’aprenent adquireixi habilitats i competències docents.
  • La reflexió es materialitza en el dossier d’aprenentatge i pretén que l’aprenent es faci conscient del seu procés d’aprenentatge, pretén que sigui capaç de construir el seu discurs argumentat sobre els continguts treballats i que en pugui aportar, també, la seva visió i implicació personal.

El procés reflexiu per aprendre és necessari en els processos d’aprenentatge i si aprenem mentre ensenyem, també és convenient fer aquest procés reflexiu durant l’acció docent o en el lloc de treball.

L’espai TIC que fem servir per fer el dossier d’aprenentatge és una wiki. Els estudiants hi tenen la seva pàgina personal on comparteixen la experiència sobre l’aprenentatge, les conclusions, les fonts consultades i la visió personal. Per fer-ho tenen unes preguntes d’ajuda, que poden o no tenir en compte.  Per tal de provar diverses narratives, a més de fer el dossier en format text digital, també hem experimentat el format vídeo. Us deixo la mostra del dossier de l’Anna M. Agustí Flores, podeu veure’n més a Experiències TIC i a  a MestresClass: