Sense reflexió no hi ha aprenentatge

Publicat el 20/09/2013 per Carme Bové

Els homes no es fan en el silenci, sinó en la paraula, en el treball, en l’acció, en la reflexió- P. Freire

Les pràctiques d’avaluació continuada de l’assignatura “Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana” (Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC) consisteixen en un petit projecte o tasca més una reflexió personal sobre l’aprenentatge. Aquesta reflexió, majoritàriament escrita, però també en format oral, els estudiants la verbalitzen en el dossier d’aprenentatge que troben a l’aula.

El dossier d’aprenentatge (ja n’he parlat en altres ocasions) pretén, per tant, aportar a l’estudiant aquest espai de temps íntim i necessari per PENSAR, per endreçar i verbalitzar amb paraules pròpies el que ha après amb la seva pràctica i, alhora, pretén ser l’espai perquè estudiant i professor puguin fer-se càrrec de l’aprenentatge que s’ha assolit.

Aquest semestre, a l’assignatura, he volgut introduir el valor del “dossier d’aprenentatge” amb 10 preguntes per aprendre que espero que facin més conscients els estudiants del paper del dossier. Com podeu comprovar, no ha de ser una narració dels passos que han seguit per elaborar el treball o la tasca, no , la reflexió ha de ser la mirada personal i crítica del que han tractat, del que han après, ha de ser l’essència d’allò que s’han fet seu.

Aquesta pràctica reflexiva, aquest temps per pensar, és necessari per construir pensament propi, és necessari per generar coneixement. Cal, doncs, adquirir l’hàbit de destinar un temps per PENSAR, de destinar un temps a construir discurs propi i a verbalitzar-lo, un hàbit que cal tenir al llarg de la vida.

Les 10 preguntes per aprendre són:

10 preguntes per aprendre

Per construir les preguntes, em va servir de referent la lectura de The Critical Thinking Community.

La gramàtica: una eina necessària per aprendre a escriure?

Publicat el 13/05/2013 per Carme Bové

Aquest cap de setmana he assistit amb molt d’interès a les Jornades de Didàctica de la Llengua, La gramàtica: una eina necessària per aprendre a escriure? que ha organitzat el Grup de Recerca sobre Ensenyament i Aprenentatge de Llengua (Grup Greal) de la UAB. Tot i que majoritàriament els àmbits que hi han participat, com a ponents i com a assistents, són reglats (primària i secundària) m’ha semblat molt interessant comprovar que tots som en el mateix vaixell i que els dubtes i les reflexions que ens plantegem són similars. El fet que en el Grup Greal no hi hagi adults (potser algun dia ens hi hauríem d’incorporar) fa que em senti com un peix fora de l’aigua, però és evident que compartir les experiències i les reflexions entre àmbits ens permet obrir camins i tenir una mirada més àmplia. M’ha satisfet enormement endur-me reflexions interessants, preguntes per respondre, propostes i idees per adaptar… També m’ha fet molta il·lusió trobar-m’hi mestres que van ser alumnes meves a la UOC i altres col·legues de la xarxa, és evident que la connexió ens obre camins d’aprenentatge.

Una tarda, un matí i cinc ponències: la primera de Xavier Fontich, L’ensenyament de la gramàtica: un debat obert per situar-nos en el context actual de debat sobre l’ensenyament de la gramàtica. Les dues ponències següents contextualitzades a primària, la de Maria Rosa Gil, amb el títol Quins coneixements gramaticals expliciten els aprenents de cicle inicial de primària? ens ha mostrat que els infants parlen i observen la llengua amb el mateix interès i passió que observen les abelles o altres animals. La Mariona Casas amb Explorem els valors del temps verbal del present a través de la interacció ha presentat diàlegs reflexius entre els alumnes a partir de frases construïdes en present, ens ha mostrat com el fet de parlar sobre la llengua els ajuda a pensar sobre la llengua, parlar per pensar, per tenir criteri. La ponència d’en Jordi Pérez centrada a secundària, Una nova manera de definir les categories gramaticals amb un plantejament innovador de redefinir les categories gramaticals que proposa M. Josep Cuenca. Per acabar, la ponència de Felipe Zayas, Secuencia didàctica “Quien da razón del camino es porque andado lo tiene”, es tracta d’un SD adreçada a alumnes universitaris del Tecnológico de Monterrey que havien de millorar la seva competència lingüística. Els plantejava a partir d’un text breu com el refrany, elaborar un altre text, un comentari, i ens ha mostrat com aquest comentari els servia per incorporar aprenentatges sobre llengua, sobre gramàtica. Tal com em va dir en Felipe quan ens acomiadàvem, és un model de SD molt adaptable a l’àmbit d’adults!

Defensar l’enfocament comunicatiu o per tasques o per projectes no vol dir en cap cas renunciar a ensenyar/treballar/aprendre gramàtica, però és cert que hem de trobar l’encaix entre el treball del text i el de la gramàtica. En Xavier Fontich es pregunta per què som creatius quan treballem el text, per què ens basem en la teoria de l’interès i l’entenem com un procés de construcció i, en canvi, per què quan fem gramàtica abandonem la creativitat, ens basem en la teoria de l’esforç i passem a ser transmissius? S’ha fet evident que ensenyar gramàtica de manera descontextualitzada, sense vincular-la a un ús o discurs concret, sense la implicació dels alumnes ni la interacció reflexiva no té sentit.

La conclusió que m’emporto de les Jornades, i diria que s’ha repetit en totes les ponències, és que perquè l’ensenyament de la gramàtica sigui significatiu, cal plantejar seqüències didàctiques que focalitzin la comprensió o producció d’un text i al mateix temps facin reflexionar sobre el funcionament de la llengua d’aquest text. Per tant, cal incorporar la reflexió metalingüística, especialment, mitjançant la interacció o el diàleg que permeti observar la llengua, la forma, les estructures lingüístiques del text i adquirir coneixements gramaticals i metallenguatge. En Fontich ha dit: Parlar per aprendre el que encara no sabem, incorporar l’oral exploratori” per investigar, per fer-nos preguntes sobre la llengua, per pensar…

Recomano:

Camps A. i Zayas F. (coord.) (2006) Seqüències didàctiques per aprendre gramàtica. Barcelona: Editorial Graó, núm. 149

El valor de la competència tecnològica (TIC)

Publicat el 24/04/2013 per Carme Bové

En moltes ocasions em trobo en contextos en què he de reforçar el valor de la competència tecnològica, una de les tres potes o àrees essencials que proposa el mètode Tpack per al professorat del segle XXI. La força de la inèrcia o de la zona de confort fa que entre els docents es valorin molt els continguts, una mica menys la didàctica i molt poc les tecnologies de la informació i la comunicació. És fàcil sentir comentaris com: —És que encara no m’hi he posat…

Per què és important posar-s’hi? Per què és important ser competent tecnològicament? Proposo un decàleg d’arguments, segurament en podríem trobar més o els podríem desgranar de manera diferent, però m’he arriscat a fer-ne un a partir de la meva experiència i del valor que jo dono a les TIC.

Ser competent tecnològicament…

1 T’abasteix de recursos i de moltes idees per plantejar activitats, projectes o tasques. En aquest sentit, la tecnologia és suggerent i facilitadora, fa possible construir narratives en diferents mèdia i formats, com per exemple fer cartells, elaborar itineraris, publicar articles, fer presentacions i exposicions orals, fer vídeos… no s’acaben les propostes. Totes molt motivadores i significatives!

2 Suposa no tenir cap limitació, la tecnologia és expansiva, només cal que posis en marxa la creativitat i “tot” és possible!

3 Facilita l’aprenentatge social, els aprenents interaccionen, col·laboraren, s’ajuden, construeixen… (entenc que d’aprenents també en som els docents).

4 Posa al teu abast el que fan altres docents, et permet sortir del context immediat per conèixer altres contextos, altres propostes. Fa possible compartir continguts i preservar-ne l’autoria mitjançant les llicències.

5 Et permet gestionar, triar i organitzar la informació que tens a l’abast, facilita poder guardar i localitzar documents (per exemple, fa que sigui fàcil trobar el vídeo que fa mesos vas veure i que ara t’aniria bé per fer la classe). És genial.

6 Et condueix a ser reflexiu, a fer l’exercici obligat de parar, pensar i escriure. Què faig? Per què ho faig? Quins resultats m’ aporta? Una bona pràctica reflexiva que fa possible aprendre (procés) i compartir el coneixement (resultat).

7 T’aporta eines i recursos per recopilar les evidències que necessites per construir el teu portafolis, evidències que mostren els teus coneixements com a professional o els teus progressos com a aprenent. Disposar d’evidències digitals fa que sigui més fàcil la construcció del portafolis i que el puguis mostrar al món. En aquest context, és important gestionar i tenir cura de la identitat digital que donarà suport a les teves evidències.

8 Fa tribu, permet que et sentis membre d’una comunitat de professionals que teniu les mateixes inquietuds, que les compartiu i que junts formeu una xarxa d’aprenentatge.

9 Fa possible que tinguis el teu entorn personal d’aprenentatge (PLE) i que siguis tu qui decideix què vols aprendre i com… Dóna valor a l’aprenentatge no formal i a l’informal. Anar a cursos de formació és una opció interessant (hi ha diverses associacions que n’organitzen de molt interessants) però també pots arriscar-te i provar sort fent i desfent (a mi m’ha servit).

10 Engresca, apassiona, fa que et sentis protagonista de la teva aventura, és com un viatge que no s’acaba mai!

Ser competent tecnològicament implica ser capaç de descobrir, de decidir i d’usar les tecnologies de la informació i de la comunicació per als diferents usos personals, socials i professionals. Amb tot, no vull acabar sense desmitificar les eines en si, les eines només són eines i avui en tenim unes i demà unes altres, no cal conèixer-les totes ni pretendre usar-les totes… El que si que considero rellevant és entendre les eines com a recursos per dur a terme projectes, per tant, el que és fonamental és tenir projectes vitals, professionals… per compartir. Prova aquesta aventura!

Se’m fa difícil recomanar materials, la xarxa en conté molts que, dia rere dia, persones generoses els compateixen. Una mostra podria ser:

– Jubany J. (2012). Connecta’t per aprendre. Aprenentatge social i personalitzat. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat [Ja n’he parlat en un altre apunt.]

– Castañeda, L. i Adell, J. (eds). (2013) Entornos personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red. Alcoy: Marfil [acaben de publicar-lo i és en obert]

– Hernández J., Pennesi M.,Sobrino D., Vázquez A. (coord). (2012) Tendencias emergentes en educación TIC. Barcelona: Asociación Espiral, Educación y Tecnología [en obert]

– Barba C. i Capella S. (coord.). (2010) Ordinadors a les aules. La clau és la metodologia. Barcelona: Editorial Graó

– Cassany D. (2011) En_línia: Llegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Editorial Graó

Imatge: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/df/Google-apps-ne-besplaten.jpg