He intentat recollir algunes de les idees presentades a les conferències de la VII Jornada de Llengua i Immigració, organitzada pel Consell Comarcal de l’Anoia amb la col·laboració del Servei Comarcal de Català de l’Anoia (@cpnlsccanoia) a Igualada, el 7 de novembre de 20014.

1. Informe de les persones migrants a Catalunya

En primer lloc, Quim Brugué (@quimbrugue) va presentar els 10 punts clau que es constaten a l’Informe de les persones migrants a Catalunya del Departament de Benestar Social i Família:
1 – Catalunya ha estat i és, encara, un espai receptor d’immigració (percentatges rellevants i estables de persones estrangeres). Reconèixer que som una societat de fluxos, d’arribades, d’anades…
2 – La distribució territorial és desigual, heterogènia. El treball des del territori ha d’estar ben articulat que permetin intervenció local. Actuar conjuntament.
3 – Catalunya acull moltes persones migrants però no mostra les necessitats dels immigrants. Diferències entre població autòctona i població estrangera.
4 – La integració és un fenomen multidimensional: laboral, econòmica, familiar, política, cultural, informativa, educativa.
5 – La integració és un fenomen subjectiu. Moltes percepcions.
6 – Factors clau de la integració, llengua, treball i les xarxes socials.
7 – Papers i xenofòbia: els límits per a la integració. El periple dels papers…
8 – Les institucions catalanes davant el repte de la integració. Política no de fronteres sinó més lligada a l’acollida. Visió transversal de la immigració. Disposem d’un pla transversal amb més solera… Plans d’immigració, de participació… Els ajuntaments han estat molt actius, experiència en polítiques d’acollida… Potser fins ara molt reactiva i ara caldria una mirada més travada, més estratègica…
9 – Conèixer la realitat: avaluar les polítiques d’immigració. Detectar buits, avaluar l’impacte
10 – Impacte de la crisi sobre el procés d’integració. La crisi afecta negativament.

2. Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a l’escola?

Carme Junyent, presidenta del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades o GELA, presenta el resultat de l’estudi Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a l’escola?* Un estudi sobre les llengües i migracions a les escoles de l’Anoia, basat en un qüestionari passat al professorat de secundària, a pares i mares, a regidors i a directors d’escoles de primària i amb l’objectiu d’estudiar “el coneixement de la diversitat lingüística de l’entorn, la percepció i la visibilitat de la immigració i la presència que les llengües d’aquesta immigració han de tenir a l’àmbit escolar”, com diu a la introducció.

He de dir que la Carme em va emocionar quan va felicitar el CPNL per la gran tasca que ha fet a les aules de català. Va comentar que, cada vegada més, a la universitat té alumnes procedents d’altres territoris i d’altres llengües i a la seva biografia lingüística que els demana, el professorat del Consorci sempre hi surt molt ben parat. És evident que ser professor al Consorci és un repte enriquidor i molt agraït.

Sobre l’estudi, esmento algunes anotacions que vaig prendre de les conclusions que la Carme va exposar (i que caldria ampliar amb la lectura del llibre):

1. Els regidors dels ajuntaments estan força informats de la diversitat lingüística dels seus pobles.
2. Als instituts sovint s’associa diversitat lingüística en conflictivitat.
3. Presència de prejudicis, per això cal molta formació, especialment entre el professorat de matèries no relacionades amb l’ensenyament de la llengua.
4. Els professors dels instituts que més coneixen la realitat lingüística del seu entorn són els de llengua.
5. Els estudiants desconeixen la realitat i diversitat lingüística de l’entorn.
6. L’excessiva mobilitat del professorat fa que no s’impliquin amb la diversitat lingüística del centre o de l’entorn.

Experiències o bones pràctiques

Finalment, es van presentar tres experiències molt interessants, una del CNL Àrea de Reus Miquel Ventura, sobre l’aprenentatge i ús de la llengua mitjançant la construcció d’una obra de teatre amb alumnes. Una altra d’alfabetització amb alumnes del Maresme a l’Escola d’Adults Els Tarongers. I finalment, l’experiència del programa de Voluntariat per la Llengua al Centre Penitenciari Lledoners.

Una vegada més, cal felicitar el Consell Comarcal de l’Anoia i el SCC de l’Anoia per l’organització anual d’aquesta jornada que pretén que diferents agents vinculats directament amb la immigració, l’aprenentatge i la llengua pugui reflexionar i compartir experiències sobre temes de màxima importància.

—
*P. Comelles, M. C. Junyent, et al. (2014) Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a l’escola? Un estudi de representacions lingüístiques a l’Anoia. Barcelona, Quaderns per a l’anàlisi núm. 38, Horsori Editorial