#aulaBLOG14

aulablogQue s’organitzés a Barcelona (3, 4 i 5 de juliol) i que ens piquéssim l’ullet amb en Jaume per fer-hi alguna intervenció plegats, em va fer decidir a inscriure’m a #AulaBLOG14. Del programa d’enguany em cridava l’atenció la conferència inaugural d’en  Boris Mir, altrament dit @lamirada, i  també la de clausura d’Alfredo Hernando.

D’en Boris vull destacar la seva integritat i la seva coherència entre el que diu, el que fa i la seva actitud, recomano molt la seva presentació “El extraño caso de l’Institut-Escola Les Vinyes”  amb  les propostes del seu centre per dur a terme les 4 transformacions del sistema educatiu: 1) la del currículum, metodologia i avaluació, 2) la dels rols de les persones, 3) la de l’estructura organitzativa del centre i 4) la de l’entorn i espai…  i seguir les accions de l’Institut-Escola Les Vinyes.

De l’Alfredo Hernando crec que podem destacar el seu esperit contagiós, que t’arrossega sí o sí al canvi de paradigma. Em va agradar especialment que comentés que amb el treball per projectes no només és l’aprenent qui s’encara amb el currículum sinó que també ho ha de fer el professorat, són interessants totes les propostes que planteja per fer el canvi  cap a l’escola del segle XXI.

Només vaig poder assistir al taller del Sergi del Moral del dijous a la tarda, “Sin conflico no hay matemáticas” que em va interessar perquè ens va fer viure l’aprendre en 3 actes: 1) el de les preguntes, 2) el de documentar-se  i 3) el de dur a terme el projecte.

Com que aprendre vol dir fer coses, amb en Jaume ens vam tirar a la piscina i vam decidir que hi muntaríem un taller. Vam voler ser revolucionaris i vam organitzar una performace per aprendre col·laborativament a partir de la reflexió, del debat i de la conversa. Primer vam fer entre tots un mapa mental per definir què consideràvem que era una bona experiència d’aprenentatge i, a partir d’aquí, ho vam plantejar a l’estil de Maria Acaso. L’objectiu final era parar una taula per berenar,  els assistents es van agrupar per estris (plats, gots, coberts, tovallons i rodals o posagots) i van discutir a partir de preguntes, al final vam parar una taula per a tots.

La valoració col·lectiva d’aquest moment va ser interessant, vam poder parlar, a partir del que havíem definit en el mapa de l’inici, i vam contrastar si l’experiència que havíem fet havia estat exitosa. Per sort, en gran part va ser que sí. El resultat es pot veure en aquest recull d’imatges:

Taller crearEDUvolution #aulablog14 by Slidely Slideshow

No vull acabar sense dir que, com sempre, és un plaer desvirtualitzar o retrobar persones interessants de la xarxa, coincidir amb @Verbascripta,  @lamirada , @mudejarico, @Isabel_Ruiz o @ibarrien desvirtualitzar @MiriamCivera@marudo76 o @sergidelmoral i també conèixer noves persones..

 

.

Sense rEDUvolution no hi ha futur…

acaso2Si ha de tornar l’era de les revolucions, una de les primeres haurà de ser la de l’educació . María Acaso, en el seu darrer llibre i en les xerrades, com la que va fer a Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani de Barcelona aquesta setmana, proposa fer la rEDUvolution.

Com que el món no el podem canviar de cop i volta, l’autora ens convida a anar fent “petites” revolucions que agrupa en cinc eixos. N’he recollit només algunes per deixar-vos amb la MEL a la boca i provocar-vos el desig de trobar més informació en el llibre o en el seu blog. Deixeu-me dir, també, que les petites seran les grans revolucions, per això és convenient que ens animem a provar i a experimentar noves maneres d’ensenyar per aprendre.

1a petita gran revolució, el que ensenyem els professors no és el que aprenen els alumnes (PEDAGOGIA I VERITAT)

  • Aprendre és cosa de tres, l’aprenent, el professor i l’INCONSCIENT.
  • Aprenem d’allò que és explícit, però també del que és implícit i, per tant, inconscient.
  • Pedagogies invisibles.
  • Fem que parli, que eduqui el mobiliari, la disposició a l’aula, la nostra imatge.
  • Innovem i introduïm a l’aula formats d’estètica contemporània.

2a petita gran revolució, no només hem de semblar democràtics, hem de ser-ne (PEDAGOGIA I PODER)

Qui té el PODER a l’aula, el professor? Quins han de ser els nous rols del professor?

  • Ni far ni guia, coach, ajudar els alumnes a descobrir les seves potencialitats perquè les puguin duguin a terme.
  • Productor cultural, el professor com a intel·lectual que canvia les asimetries socials
  • Agent polític, perquè produeix microrevolucions.
  • DJ, mesclador i constructor de noves versions (principal eina del professor del segle XXI).
  • Hacker, fes a l’aula el que creguis que has de fer i, si cal, menteix.
  • Community manager, també comunicador a la xarxa.

Cal canviar les dinàmiques de poder a l’aula. Ni professor ni estudiant, comunitat!

3a petita gran revolució, de la classe a la reunió (PEDAGOGIA I COS)

  • Fem que l’escola, l’aula sigui un espai agradable, juguem amb els colors, la llum, les formes. Redecorem l’aula per convertir-la en un espai confortable (també en els espais que tenim).
  • Educació expandida, podem aprendre en qualsevol lloc (no només a l’aula) i en qualsevol moment, obrim la porta de l’aula?
  • Transforma la classe en un PROJECTE! Fes servir la tecnologia per poder-lo dur a terme.
  • Slow education, millor poques activitats llargues que moltes de curtes.
  • Love education, només s’aprèn allò que s’estima, sense passió, sense amor no s’aprèn.
  • Food comunication, aprenem més quan hi ha una transgressió, quan establim vincles i quan celebrem alguna cosa, portem menjar a l’aula.
  • No cal estar quiets i en silenci. Per aprendre necessitem moviment, pensem amb el cos. Aprenem amb música.

Aquest any, a classe de PECAL vaig constatar el clima i el vincle que s’estableix quan a l’aula portes menjar i música, els efectes són màgics, mireu l’apunt que va fer la Francina o de l’Arian, de fet totes les alumnes d’enguany.

4a petita gran revolució, no tinc temps per aprendre perquè he d’estudiar (PEDAGOGIA I SIMULACRE)

  • Deixem ja de simular que volem ensenyar i aprendre mitjançant avaluacions doloroses i introduïm l’aprenentatge vivencial.
  • Incorporem la narrativa a l’aula, passem del discurs descriptiu al narratiu, aportem sorpresa, expectativa, metàfores, imatges.
  • Incorporem notes biogràfiques, micronarratives.

5a petita gran revolució, d’una educació basada en l’avaluació a una educació basada en l’aprenentatge (INVESLUAR)

  • Ser objectius és impossible.
  • Fem una avaluació creativa.
  • Convertim l’avaluació en una investigació.

Vam acabar la xerrada prenent una copa de cava i menjant una mica de xocolata, les converses que vam intercanviar durant aquesta estona formaven part de l’aprenentatge. La Maria és una persona engrescadora, transgressora, apassionada, que predica amb l’exemple, té en compte l’espai, la disposició dels assistents, la seva participació i em va agradar exageradament que fos tan assequible i gens diva. Gràcies María i gràcies Jaume Sans per avisar-me de la xerrada.

Aquesta presentació no és la que va fer servir aquest dia, però és similar: