reflexió metalingüística |

Una vegada més el Grup Greal de la UAB ens brinda l’oportunitat de reflexionar sobre l’ensenyament de la llengua. Les Jornades de Didàctica de la Llengua d’enguany s’han plantejat des de la necessitat imprescindible de trobar l’encaix entre gramàtica i escriptura per aprendre (per ensenyar) llengua. Ara que ja és el segon any que les organitzen i que m’hi inscric, les valoro molt positivament i les considero una de les parades imprescindibles del meu tour pedagògic primaveral.

El format de les Jornades, tant a la tarda del divendres com al matí del dissabte, ha constat d’una conferència i d’una taula rodona amb presentacions d’experiències de diferents àmbits educatius. La sorpresa d’enguany ha estat veure-hi, també, l’àmbit dels adults amb una experiència del Consorci, sorpresa agradable perquè el Grup Greal és un grup de recerca en el que majoritàriament hi participen docents de primària i de secundària.

Com podem veure en el programa, les Jornades comptaven amb dos conferenciants de luxe, l’Anna Camps, que inaugurava la Jornada amb Cap a una renovació de l’ensenyament de la gramàtica i l’Oriol Guasch, que la tancava amb Reflexió interlingüística i ensenyament de llengües pròximes: el català i el castellà a l’escola. A més, al final de les Jornades hi havia un acte d’homenatge a l’Oriol amb motiu de la seva jubilació.

Les experiències que s’hi han presentat han estat diverses, interessants i, sobretot, engrescadores. Les participants han contagiat la motivació que els ha suposat buscar el desllorigador que facilités l’aprenentatge dels alumnes. Rosalia Delgado ha exposat com ha treballat el tecnicisme hiperònim a l’aula de 1r d’ESO; la Marta Giralt el treball del complement del nom a 6è de primària; l’Elisa Tormo ha mostrat una seqüència didàctica completa per treballar l’entrevista amb la producció d’un llibre com a tasca final a l’ESO; la Marta Calaf ha aportat els beneficis de fer programes de ràdio a l’aula d’acollida i Montserrat Pérez ha aportat com des del text escrit d’un nivell bàsic 3 es pot consolidar la llengua oral d’un nivell bàsic, experiència duta a terme al CNL de Terrassa.

Tot i que els organitzadors de les Jornades han dit que recolliran les presentacions i els materials perquè en puguem disposar, m’he proposat compartir algunes anotacions i interrogants que els participants han deixat en el meu escriptori, sobretot per anar-hi donant voltes:

Anotacions de la conferència de l’Anna Camps, Cap a una renovació de l’ensenyament de la gramàtica:

Ensenyar gramàtica des dels usos de la llengua i amb l’ensenyament de l’escriptura:

Sembla que hi hagi un divorci entre gramàtica i escriptura que cal trencar:
- Entre la gramàtica de l’oració, basada en models formals que no tenen en compte els usos, i
- L’escriptura, des de la gramàtica del text, però sense integrar elements de la gramàtica.
La gramàtica ha de servir per escriure millor. Necessitem una gramàtica pedagògica.

Què és l’activitat metalingüística?

La llengua com a objecte de manipulació de reflexió i de conceptualització. La mateixa llengua fa la funció metalingüística.
L’activitat metalingüística és inherent a l’ús i a l’aprenentatge de la llengua.
Es desenvolupa en la interacció, de la mateixa manera com ho fa la llengua.
No s’ha de confondre activitat metalingüística amb metallenguatge.
Elaboració de conceptes espontanis i de conceptes científics. Els espontanis estan lligats al context d’ús, tenen un nivell d’abstracció baix, són poc sistemàtics. Els científics són sistemes que pretenen explicar la realitat, no són espontanis i s’adquireixen de manera conscient. Els models gramaticals són una construcció sociocultural que pretén explicar com funcionen les llengües.
Necessitem espais d’ensenyament de la gramàtica que facin comprendre conceptes:
Espais d’ús amb activitats verbals orals i escrites, que impliquin un ús reflexiu, elaborar corpus, observar, detectar i resoldre problemes
Espais de sistematizació, ensenyament sistemàtic de la llengua
Exercitar vs sistematitzar. Practicar vs Adquirir consciència
Recuperar l’observació del que s’ha après de gramàtica, trobar el moment del curs per recollir i endreçar tot el que s’ha treballat. Si ens fem preguntes com “Per què serveix aquest condicional?” Guardar i endreçar les respostes per poder-les recuperar… [Molt interessant]

Anotacions de la conferència d’Oriol Guasch, Reflexió interlingüística i ensenyament de llengües pròximes:

Entre llengües pròximes:

proximitat cultural, intercomprensió, proximitat lingüística, ensenyant consecutiu,
El fet que s’ensenyin llengües pròximes o llengües llunyanes fa que tinguem concepcions diferents del que ha de ser ensenyar llengües.

Les conclusions de la dinàmica demolingüística:

confirmen l’ús del castellà entre els escolars; per la tendència a convergir; perquè tenen les dues llengües, però n’usen més una; perquè hi ha professorat amb un coneixement deficient de la llengua; perquè hi ha problemes amb el Projecte de Centre; per les mancances visibles en els mitjans de comunicació; per la fossilització; per la “inseguretat lingüística”.

Pel que fa al currículum:

comenta la necessitat de plantejar el català, per a la majoria d’escolars, amb l’estatus d’una segona llengua, sense preveure que hi hagi un coneixement implícit.
Posa èmfasi en la necessitat de preveure l’anàlisi contrastiva per a l’aprenentatge de la llengua, en la necessitat d’elaborar un discurs metalingüístic i també interlingüístic. Cal parar atenció a la capacitat de comparar llengües, a la comparació intuïtiva i imprescindible per treballar les similituds i les diferències entre les llengües.
També recupera la traducció com a oportunitat per aprendre llengua, sense negar la importància de l’oral, diu, cal tornar a valorar l’escrit.

Si algun assistent o participant o algú altre vol afegir-hi comentaris, matisos o discrepàncies seran benvinguts per ampliar les reflexions que tenim a l’escriptori de tots.

Aquest cap de setmana he assistit amb molt d’interès a les Jornades de Didàctica de la Llengua, La gramàtica: una eina necessària per aprendre a escriure? que ha organitzat el Grup de Recerca sobre Ensenyament i Aprenentatge de Llengua (Grup Greal) de la UAB. Tot i que majoritàriament els àmbits que hi han participat, com a ponents i com a assistents, són reglats (primària i secundària) m’ha semblat molt interessant comprovar que tots som en el mateix vaixell i que els dubtes i les reflexions que ens plantegem són similars. El fet que en el Grup Greal no hi hagi adults (potser algun dia ens hi hauríem d’incorporar) fa que em senti com un peix fora de l’aigua, però és evident que compartir les experiències i les reflexions entre àmbits ens permet obrir camins i tenir una mirada més àmplia. M’ha satisfet enormement endur-me reflexions interessants, preguntes per respondre, propostes i idees per adaptar… També m’ha fet molta il·lusió trobar-m’hi mestres que van ser alumnes meves a la UOC i altres col·legues de la xarxa, és evident que la connexió ens obre camins d’aprenentatge.

Una tarda, un matí i cinc ponències: la primera de Xavier Fontich, L’ensenyament de la gramàtica: un debat obert per situar-nos en el context actual de debat sobre l’ensenyament de la gramàtica. Les dues ponències següents contextualitzades a primària, la de Maria Rosa Gil, amb el títol Quins coneixements gramaticals expliciten els aprenents de cicle inicial de primària? ens ha mostrat que els infants parlen i observen la llengua amb el mateix interès i passió que observen les abelles o altres animals. La Mariona Casas amb Explorem els valors del temps verbal del present a través de la interacció ha presentat diàlegs reflexius entre els alumnes a partir de frases construïdes en present, ens ha mostrat com el fet de parlar sobre la llengua els ajuda a pensar sobre la llengua, parlar per pensar, per tenir criteri. La ponència d’en Jordi Pérez centrada a secundària, Una nova manera de definir les categories gramaticals amb un plantejament innovador de redefinir les categories gramaticals que proposa M. Josep Cuenca. Per acabar, la ponència de Felipe Zayas, Secuencia didàctica “Quien da razón del camino es porque andado lo tiene”, es tracta d’un SD adreçada a alumnes universitaris del Tecnológico de Monterrey que havien de millorar la seva competència lingüística. Els plantejava a partir d’un text breu com el refrany, elaborar un altre text, un comentari, i ens ha mostrat com aquest comentari els servia per incorporar aprenentatges sobre llengua, sobre gramàtica. Tal com em va dir en Felipe quan ens acomiadàvem, és un model de SD molt adaptable a l’àmbit d’adults!

Defensar l’enfocament comunicatiu o per tasques o per projectes no vol dir en cap cas renunciar a ensenyar/treballar/aprendre gramàtica, però és cert que hem de trobar l’encaix entre el treball del text i el de la gramàtica. En Xavier Fontich es pregunta per què som creatius quan treballem el text, per què ens basem en la teoria de l’interès i l’entenem com un procés de construcció i, en canvi, per què quan fem gramàtica abandonem la creativitat, ens basem en la teoria de l’esforç i passem a ser transmissius? S’ha fet evident que ensenyar gramàtica de manera descontextualitzada, sense vincular-la a un ús o discurs concret, sense la implicació dels alumnes ni la interacció reflexiva no té sentit.

La conclusió que m’emporto de les Jornades, i diria que s’ha repetit en totes les ponències, és que perquè l’ensenyament de la gramàtica sigui significatiu, cal plantejar seqüències didàctiques que focalitzin la comprensió o producció d’un text i al mateix temps facin reflexionar sobre el funcionament de la llengua d’aquest text. Per tant, cal incorporar la reflexió metalingüística, especialment, mitjançant la interacció o el diàleg que permeti observar la llengua, la forma, les estructures lingüístiques del text i adquirir coneixements gramaticals i metallenguatge. En Fontich ha dit: Parlar per aprendre el que encara no sabem, incorporar l’oral exploratori” per investigar, per fer-nos preguntes sobre la llengua, per pensar…

Recomano:

Camps A. i Zayas F. (coord.) (2006) Seqüències didàctiques per aprendre gramàtica. Barcelona: Editorial Graó, núm. 149