El dossier d’aprenentatge

Les pràctiques d’avaluació continuada (PAC) de l’assignatura Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana del Grau de Llengua i Literatura Catalanes (UOC) tenen sempre dues parts, l’evidència i la reflexió:

  • L’evidència és el resultat de la tasca que els estudiants han de dur a terme i pretén que l’aprenent adquireixi habilitats i competències docents.
  • La reflexió es materialitza en el dossier d’aprenentatge i pretén que l’aprenent es faci conscient del seu procés d’aprenentatge, pretén que sigui capaç de construir el seu discurs argumentat sobre els continguts treballats i que en pugui aportar, també, la seva visió i implicació personal.

El procés reflexiu per aprendre és necessari en els processos d’aprenentatge i si aprenem mentre ensenyem, també és convenient fer aquest procés reflexiu durant l’acció docent o en el lloc de treball.

L’espai TIC que fem servir per fer el dossier d’aprenentatge és una wiki. Els estudiants hi tenen la seva pàgina personal on comparteixen la experiència sobre l’aprenentatge, les conclusions, les fonts consultades i la visió personal. Per fer-ho tenen unes preguntes d’ajuda, que poden o no tenir en compte.  Per tal de provar diverses narratives, a més de fer el dossier en format text digital, també hem experimentat el format vídeo. Us deixo la mostra del dossier de l’Anna M. Agustí Flores, podeu veure’n més a Experiències TIC i a  a MestresClass:

 

 

 

 

Per què tanta tasca?

L’aprenentatge és genera des de l’acció, fent coses amb altres, fent projectes de manera col·laborativa, escrivint, parlant, presentant, exposant… fent tasques.

La tasca és el pas que ens permet ser competents. Si la competència és la capacitat de de prendre decisions i de dur a terme accions correctament i de manera autònoma, la tasca és l’esglaó que ens permet practicar per aconseguir aquesta competència.

En un aprenentatge basat en tasques, la tasca és el producte final, el que condiciona la programació de les activitats necessàries per poder dur a terme la producció lingüística o comunicativa final.

A la tasca o producte final, els alumnes fan evident l’aprenentatge de la seqüència didàctica.

És recomanable posar en pràctica començar la programació de la seqüència didàctica (SD) pel final, és a dir, definir primer les competències, els criteris i els barems d’avaluació i després preveure i acordar els objectius, continguts, activitats… Si comencem definint la rúbrica o els criteris d’avaluació i d’autoavaluació, els objectius, la tasca i les diverses activitats estaran totalment orientades a superar l’avaluació predefinida. La SD tindrà molta més coherència, els aprenents trobaran molt més sentit a totes les activitats que duran a terme i l’avaluació serà més efectiva. Les Webquest són un bon model de tasques (webquestcat.net).

Algunes preocupacions que apareixen i que no s’han de convertir en fantasmes per dur a terme les tasques:  la gramàtica s’ha de practicar en el context de la tasca, les activitats de gramàtica han d’aconseguir que els aprenents facin reflexió metalingüística o creïn consciència lingüística. Com han de ser aquestes activitats? En la mesura que sigui possible han de ser textuals, han de tenir context i han de tenir sentit. En el cas que siguin totalment arbitràries, es poden practicar de manera més mecànica, però no implicaran aprenentatge si no hi ha al darrere una reflexió metalingüística. També l’avaluació de l’expressió oral, cal dissenyar unes rúbriques que facilitin els aspectes que es volen avaluar i unes orientacions sobre com observar i anotar els resultats. L’oral és l’habilitat lingüística que implica més dedicació i temps, per exercitar-la, per fer-ne el seguiment i per avaluar-la.