Tasques i narratives a l’aula del PECAL

Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes- Mario Benedetti

bubble-157905_640

 

És fàcil comprovar que les pràctiques d’aprenentatge que he proposat enguany al PECAL (Postgrau d’Ensenyament de Català per a l’Acolliment Lingüístic) són fruit del meu PLE,  de les idees que lectures suggeridores em conviden a posar en pràctica i de les ganes d’explorar.

 

Alguns dels propòsits:

  1. Valorar que s’aprèn fent i reflexionant i, per tant, que s’aprèn llengua usant la llengua i reflexionant sobre la llengua. L’enfocament per tasques és una bona proposta per aprendre des de l’acció o des de l’ús. Amb tot, tenim la sort d’acumular experiència i de poder recuperar i actualitzar pràctiques d’altres enfocaments si els necessitem (traduir, comparar, etc.).  Mai res és definitiu i la història ens demostra que sempre apareix una proposta metodològica que millora l’anterior… Temps líquids.
  2. Entrar la música a l’aula, no només perquè la lletra d’una cançó sigui interessant, ens ajudi a pensar o perquè permeti treballar algun contingut de llengua, sinó perquè la música transforma l’espai i el fa acollidor (Nina de Miraguano, de Pau Riba;  Somiatruites, d’Albert Pla; Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa;  James Taylor, Nora Jones…) Trenquem els murs…
  3. Poder menjar una mica en el moment que les cares decauen, sempre hi ha un moment de defalliment si les sessions són de quatre hores i de sis a vuit de la tarda. Fer un mos o un berenar dolç ens fa revifar,  ens  recupera  i fa que l’espai sigui encara més acollidor, més emblant al que podem trobar fora de l’aula.
  4. Fer que l’aula sigui un espai de relació social, d’interacció, de participació, de connexions.
  5. Fer pràctiques significatives, properes a les realitats de docència que es troben o es trobaran les alumnes del postgrau, com per exemple descriure contextos i possibles tasques d’aula per a cursos d’ A1 i d’A2,  valorar materials o llibres de text, etc.
  6. Fer un producte (una tasca) col·laborativament, en aquest cas vam fer una breu narrativa sobre les idees clau comentades a l’aula.
  7. Adonar-nos que el  professor és com una bastida (construcció provisional) que permet la construcció de l’edifici, aporta el suport i els materials de referència, proposa les tasques… dit d’una altra manera, el professor és el xerpa de l’expedició, però no el protagonista.
  8. Fer una reflexió escrita en el blog personal sobre els temes tractats a l’aula, una reflexió que serà una evidència de l’aprenentatge per al portafoli de l’estudiant  i que pot ser avaluada. Entendre l’avaluació dins del procés metodològic com una eina més d’aprenentatge.
  9. Visibilitzar les TIC com el mitjà per aconseguir els nostres propòsits metodològics.
  10. Valorar el fet de formar part d’una tribu, de no anar sol, de fer equip, d’establir connexions.

A tall de resum, el propòsit global era practicar la prèdica, veure que s’aprèn des de l’acció i des de la relació, que s’aprèn més si l’espai acollidor, amb tasques significatives per als alumnes, col·laboratives, que incorporin la reflexió en el procés d’aprenentatge i veure que les TIC són un bon mitjà per aconseguir-ho…

La narrativa que vam fer es va convertir en aquest vídeo:

No vull deixar aquest apunt sense esmentar una de les lectures més  inspiradores per ser disruptius a les aules i entendre que aprenem el que ens interessa aprendre, que aprenem quan l’espai és agradable, que aprenem de l’experiència… el llibre és rEDUvolution, de Maria Acaso. En tornaré a parlar, segur.

També vull esmentar que, casualment, just després d’acabar l’assignatura, Carlos Arroyo va publicar en el seu blog de El País un relat amb les pràctiques de la professora Paula Reyes Álvarez,  que recull l’esperit de l’assignatura:  Una classe de lengua orientada a la acción… ¿y eso qué es?

Per anar acabant, vull comentar que, per sorpresa meva, una de les pràctiques que més  van valorar les alumnes del PECAL va ser un mapa mental que vam fer a la pissarra i que després vaig traslladar en format TIC. El mapa ens va ajudar a dibuixar la interrelació entre totes les matèries o assignatures del postgrau. Els va interessar molt aquesta mirada holística que permetia poder observar el tot per entendre les parts.

mapa

Ara sí, vull acabar aquest apunt agraint a  les alumnes el seu interès, la seva participació i interacció per fer l’assignatura més atractiva i també la seva comprensió davant d’un fet inesperat a la darrera sessió, que, de fet, ens va permetre poder fer la narrativa entre totes.


Imatge: http://pixabay.com/p-157905/?no_redirect

Els wikis i altres eines a les jornades docents de la UOC

wikiServeis per l’aprenentatge de la UOC es un equip multidisciplinar que es dedica a detectar les necessitats dels docents, a mantenir les aules al dia i a acompanyar el professorat per facilitar la millora de la seva tasca docent. Una de les activitats d’acompanyament és organitzar jornades formatives per promoure l’ús de les eines TIC i l’intercanvi d’experiències docents.

Aquest 28 de maig van organitzar les Jornades eines docents als Estudis de Psicologia amb un programa que combinava la presentació de les novetats TIC disponibles per a les aules de la UOC i tres experiències docents que es canalitzen a través d’aquestes eines.  Trobareu més informació de les novetats, eines i recursos en el blog Serveis per a l’aprenentatge i si voleu aprendre a fer vídeos docents podeu consultar el web Vídeo.edu.

La meva mirada de les tres experiències docents és la següent:

1a) Ús de Langblog a la classe d’anglès, Jackie Robbins: la Jackie és professora d’anglès i utilitza el vídeo per interaccionar amb els seus alumnes. A l’aula, a través de l’eina Langblog, la Jackie penja els seus vídeos breus per introduir continguts de l’assignatura, fer una breu exposició i una pregunta, fer aclariments, fer propostes d’expressions orals i els alumnes hi pengen els vídeos o àudios de les seves pràctiques d’expressió oral, de pronunciació, de vocabulari, etc. Les propostes de la Jackie em van semblar molt motivadores i engrescadores per practicar la comprensió i l’expressió oral.  Em va agradar que fes propostes de vídeos breus (2’), fàcils, propers… També valoro molt els seus consells com:  tenir cura de la il·luminació,  moure’t poc mentre parles per no marejar l’espectador, assegurar que el volum és l’adequat, tenir en compte el fons que vols que es visibilitzi… (més informació).

2a) Ús de Twitter i altres eines a l’aula de la UOC, Òscar Martínez:  l’Òscar (@oscar_m) ens explicava com usa Twitter a l’aula de l’assignatura Diversitat Funcional. Em va semblar molt interessant la proposta que fa als seus alumnes de mirar la ciutat amb uns ulls nous, de fer-los adonar d’una manera directa la quantitat de barreres arquitectòniques que hi ha,  per això els planteja una PAC obligatòria (pràctica d’avaluació continuada) que consisteix en fotografiar aquestes barreres i denunciar-les penjant la foto a Twitter… Brutal el ressò mediàtic que han tingut i que en un semestre hagin aconseguit eliminar alguna barrera. Em sembla una PAC molt significativa (més informació).

3a) Ús dels wikis a l’assignatura “Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana”, Carme Bové: En la meva presentació exposava la necessitat de plantejar l’aprenentatge mitjançant unes tasques que impliquen haver de crear continguts,  col·laborar per elaborar-los i compartir-los i els wikis són una bona eina per aconseguir-ho. Es tracta d’acostar la formació formal a un entorn que proposa experimentar, resoldre, fer col·laborativament, com si estiguéssim en un lloc de treball, per tant, pretén acostar-se al 20% i al 70% de la formació informal i la no formal. A l’aula tenim dos wikis com a mínim, un per fer projectes (per exemple preparar la documentació d’una jornada de bones pràctiques o per dissenyar una breu seqüència didàctica en forma de webquesta) i l’altre per fer el dossier d’aprenentatge de cada PAC (més informació).

==

 

Per què tanta tasca?

L’aprenentatge és genera des de l’acció, fent coses amb altres, fent projectes de manera col·laborativa, escrivint, parlant, presentant, exposant… fent tasques.

La tasca és el pas que ens permet ser competents. Si la competència és la capacitat de de prendre decisions i de dur a terme accions correctament i de manera autònoma, la tasca és l’esglaó que ens permet practicar per aconseguir aquesta competència.

En un aprenentatge basat en tasques, la tasca és el producte final, el que condiciona la programació de les activitats necessàries per poder dur a terme la producció lingüística o comunicativa final.

A la tasca o producte final, els alumnes fan evident l’aprenentatge de la seqüència didàctica.

És recomanable posar en pràctica començar la programació de la seqüència didàctica (SD) pel final, és a dir, definir primer les competències, els criteris i els barems d’avaluació i després preveure i acordar els objectius, continguts, activitats… Si comencem definint la rúbrica o els criteris d’avaluació i d’autoavaluació, els objectius, la tasca i les diverses activitats estaran totalment orientades a superar l’avaluació predefinida. La SD tindrà molta més coherència, els aprenents trobaran molt més sentit a totes les activitats que duran a terme i l’avaluació serà més efectiva. Les Webquest són un bon model de tasques (webquestcat.net).

Algunes preocupacions que apareixen i que no s’han de convertir en fantasmes per dur a terme les tasques:  la gramàtica s’ha de practicar en el context de la tasca, les activitats de gramàtica han d’aconseguir que els aprenents facin reflexió metalingüística o creïn consciència lingüística. Com han de ser aquestes activitats? En la mesura que sigui possible han de ser textuals, han de tenir context i han de tenir sentit. En el cas que siguin totalment arbitràries, es poden practicar de manera més mecànica, però no implicaran aprenentatge si no hi ha al darrere una reflexió metalingüística. També l’avaluació de l’expressió oral, cal dissenyar unes rúbriques que facilitin els aspectes que es volen avaluar i unes orientacions sobre com observar i anotar els resultats. L’oral és l’habilitat lingüística que implica més dedicació i temps, per exercitar-la, per fer-ne el seguiment i per avaluar-la.