Tecnologia |

En moltes ocasions em trobo en contextos en què he de reforçar el valor de la competència tecnològica, una de les tres potes o àrees essencials que proposa el mètode Tpack per al professorat del segle XXI. La força de la inèrcia o de la zona de confort fa que entre els docents es valorin molt els continguts, una mica menys la didàctica i molt poc les tecnologies de la informació i la comunicació. És fàcil sentir comentaris com: —És que encara no m’hi he posat…

Per què és important posar-s’hi? Per què és important ser competent tecnològicament? Proposo un decàleg d’arguments, segurament en podríem trobar més o els podríem desgranar de manera diferent, però m’he arriscat a fer-ne un a partir de la meva experiència i del valor que jo dono a les TIC.

Ser competent tecnològicament…

1 T’abasteix de recursos i de moltes idees per plantejar activitats, projectes o tasques. En aquest sentit, la tecnologia és suggerent i facilitadora, fa possible construir narratives en diferents mèdia i formats, com per exemple fer cartells, elaborar itineraris, publicar articles, fer presentacions i exposicions orals, fer vídeos… no s’acaben les propostes. Totes molt motivadores i significatives!

2 Suposa no tenir cap limitació, la tecnologia és expansiva, només cal que posis en marxa la creativitat i “tot” és possible!

3 Facilita l’aprenentatge social, els aprenents interaccionen, col·laboraren, s’ajuden, construeixen… (entenc que d’aprenents també en som els docents).

4 Posa al teu abast el que fan altres docents, et permet sortir del context immediat per conèixer altres contextos, altres propostes. Fa possible compartir continguts i preservar-ne l’autoria mitjançant les llicències.

5 Et permet gestionar, triar i organitzar la informació que tens a l’abast, facilita poder guardar i localitzar documents (per exemple, fa que sigui fàcil trobar el vídeo que fa mesos vas veure i que ara t’aniria bé per fer la classe). És genial.

6 Et condueix a ser reflexiu, a fer l’exercici obligat de parar, pensar i escriure. Què faig? Per què ho faig? Quins resultats m’ aporta? Una bona pràctica reflexiva que fa possible aprendre (procés) i compartir el coneixement (resultat).

7 T’aporta eines i recursos per recopilar les evidències que necessites per construir el teu portafolis, evidències que mostren els teus coneixements com a professional o els teus progressos com a aprenent. Disposar d’evidències digitals fa que sigui més fàcil la construcció del portafolis i que el puguis mostrar al món. En aquest context, és important gestionar i tenir cura de la identitat digital que donarà suport a les teves evidències.

8 Fa tribu, permet que et sentis membre d’una comunitat de professionals que teniu les mateixes inquietuds, que les compartiu i que junts formeu una xarxa d’aprenentatge.

9 Fa possible que tinguis el teu entorn personal d’aprenentatge (PLE) i que siguis tu qui decideix què vols aprendre i com… Dóna valor a l’aprenentatge no formal i a l’informal. Anar a cursos de formació és una opció interessant (hi ha diverses associacions que n’organitzen de molt interessants) però també pots arriscar-te i provar sort fent i desfent (a mi m’ha servit).

10 Engresca, apassiona, fa que et sentis protagonista de la teva aventura, és com un viatge que no s’acaba mai!

Ser competent tecnològicament implica ser capaç de descobrir, de decidir i d’usar les tecnologies de la informació i de la comunicació per als diferents usos personals, socials i professionals. Amb tot, no vull acabar sense desmitificar les eines en si, les eines només són eines i avui en tenim unes i demà unes altres, no cal conèixer-les totes ni pretendre usar-les totes… El que si que considero rellevant és entendre les eines com a recursos per dur a terme projectes, per tant, el que és fonamental és tenir projectes vitals, professionals… per compartir. Prova aquesta aventura!

Se’m fa difícil recomanar materials, la xarxa en conté molts que, dia rere dia, persones generoses els compateixen. Una mostra podria ser:

– Jubany J. (2012). Connecta’t per aprendre. Aprenentatge social i personalitzat. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat [Ja n’he parlat en un altre apunt.]

– Castañeda, L. i Adell, J. (eds). (2013) Entornos personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red. Alcoy: Marfil [acaben de publicar-lo i és en obert]

– Hernández J., Pennesi M.,Sobrino D., Vázquez A. (coord). (2012) Tendencias emergentes en educación TIC. Barcelona: Asociación Espiral, Educación y Tecnología [en obert]

– Barba C. i Capella S. (coord.). (2010) Ordinadors a les aules. La clau és la metodologia. Barcelona: Editorial Graó

– Cassany D. (2011) En_línia: Llegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Editorial Graó

Imatge: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/df/Google-apps-ne-besplaten.jpg

Alguna reflexió més sobre el professorat del segle XXI. Aquests dissabte, em va començar a seguir a Twitter @Arturin_04 em va mencionar, va esmentar Tpack i em va fer arribar el vídeo paròdia de Tpack que han fet estudiants de Primagisteri de la Universitat de Múrcia.

He de dir que em va crear una certa inquietud i no vaig poder parar de buscar, llegir, escoltar… Sobretot perquè els gràfics que m’apareixien a la pantalla els trobava molt interessants.

El Tpack (Technological Pedagogical Content Knowledge) un model que explica què ha de saber el professor per desenvolupar la seva tasca i centra la seva competència en la intersecció de tres grans àrees, la del contingut (llengua), la de la pedagogia (didàctica) i la de la tecnologia (eines) que s’han de desenvolupar en un context (l’escola, el centre, etc.). El professor competent és el que està a la intersecció de les tres àrees (Tpack), el que té coneixements de la matèria, de didàctica i una bona caixa d’eines tecnològiques.

Podríem dir que el professor competent sap usar les eines TIC per treballar els continguts transformats en material d’aprenentatge o dit d’una altra manera, és el que incorpora la tecnologia per aplicar el currículum en forma d’activitats d’aprenentatge adaptades al context formatiu.

En aquest vídeo, en Jordi Adell a les JEDI de Deusto ho explica bé:

Així doncs, és evident que segons el bagatge, la formació, els interessos i el camí que hagi realitzat cada professor, el pes que pugui tenir cada àrea serà diferent. Segurament hi ha professors que tenen l’àrea de les eines TIC lleugera i en canvi la de continguts o la de didàctica molt més reforçada, o al revés, pot donar-se el cas que domini moltes eines i en canvi tingui menys coneixements lingüístics o didàctics.

També podríem dir que el professor competent, és a dir el que pren decisions encertades de manera autònoma, hauria de ser capaç de detectar la seva àrea lleugera o petita per poder emprendre l’itinerari formatiu que li permetés redimensionar-la.

M’agrada quan en Jordi Adell, al final del vídeo diu:

La innovació tecnològica no implica innovació didàctica. L’ús d’eines no ens converteix en professors innovadors, és l’ús de bona pedagogia la que ens converteix en professors innovadors i si a més a més de bona pedagogia fem servir bones eines som professors innovadors del segle XXI.

Després de documentar-me, m’han vingut al cap les tres àrees que planteja el Marc competencial del professorat d’idiomes dels serveis lingüístics universitaris de Catalunya: el context, el desenvolupament professional i l’entorn personal d’aprenentatge. Tot i que les tres àrees no coincideixen plenament amb les del model Tpack, podem trobar en el recull de les competències que s’hi han esmicolat molts aspectes de coincidència. Deixo aquest tema pendent de reflexió, per treballar-lo en d’altres apunts.

Arxiu d'etiquetes: Tecnologia

El valor de la competència tecnològica (TIC)

Posa un Tpack a la teva motxilla!