La meva aportació en el curs Com aprenem en un món digital? Els entorns personals d’aprenentatge amb el nom EmPLEna’t de llengua. Comunica’t per aprendre, ha volgut ser una reflexió de la necessitat d’adquirir una bona competència comunicativa per tenir un bon PLE.
He platejat l’aprenentatge de la llengua a partir d’un cub, d’un cub Rrubik (que enguany celebra els 40è aniversari), i que ens permet mirar-lo des de diverses cares, completes o barrejades i, per tant, la mirada de l’aprenentatge és àmplia i flexible. Els punts que he destacat com a claus són:
- Cara 1: L’escenari o context d’aprenentatge, necessari per fer la tasca en un context real.
- Cara 2: La tasca o l’artefacte que cal produir, imprescindible per tenir un repte.
- Cara 3: L’espai on es produeix l’aprenentatge, físic i virtual, les converses surten de l’aula.
- Cara 4: La comunitat, la tribu que permet la conversa, amb els acords i els desacords.
- Cara 5: La competència, no ens interessen tant els continguts com el ser capaç de fer.
- Cara 6: La reflexió, el dedicar un temps a pensar i a escriure el que pensem per fer el discurs propi.
- Barreja 1: L’avaluació, o revisió de l’escenari, de la tasca, de les competències…
- Barreja 2: La motivació, l’emoció, la implicació personal necessària per a l’aprenentatge.
- Barreja 3: La tecnologia, com a facilitadora de tota la resta, les eines per compartir, crear, cercar…
Si el que hem après al llarg dels anys prové majoritàriament de l’experiència i molt poc de l’aprenentatge formal, el repte dels mestres del segle XXI és convertir l’aprenentatge formal en molt més experiencial i social, de tal manera que el pes específic que tingui l’escola en el futur sigui molt més rellevant.
El nostre PLE és el que ens configura, el que ens fa ser com som… Som el que llegim, el que mirem, el que mengem, el que conversem.. Som el que anem construint, les nostres creences, la nostra cultura i té lloc en un ambient de més o menys confiança, de més o menys empoderament, més o menys horitzontal i amb més o menys passió… És evident que tots aquests valors construeixen el que som. Tenir cura del nostre PLE és, doncs, plenament important.
Com hem pogut veure, el nostre PLE ha de ser ple de llengua, ha d’encaminar-nos a l’autonomia lingüística, ens ha de fer capaços de comunicar-nos oralment i per escrit correctament de manera autònoma, ens ha de fer competents … Per això, des de l’escola fins a la universitat, el professorat de qualsevol matèria hauria de ser un bon comunicador i hauria de mostrar sensibilitat per la llengua que usa i per totes les altres.
Tenint en compte que aprendre és una conversa i que sempre dic que m’agrada predicar amb l’exemple, en el curs he proposat una pràctica que ens obligués a conversar, a moure’ns de la cadira. Quan els assistents han entrat a la sala s’han trobat un escenari amb una corda plena d’agulles d’estendre de colors (ha generat expectativa, cosa que jo ja volia) i no ha estat fins a la meitat de la sessió que han esbrinat quina tasca teníem. És important ser conscients que aprendre no és només escoltar, també és fer, dir, opinar, intercanviar i tenir un producte final construït entre tots…
La tasca encomanda era construir un núvol de paraules analògic amb les idees que sumen per aprendre llengua i les que resten, el núvol era el resultat de totes les paraules de colors penjades a la corda i que podem veure en aquests vídeos:
Com aprenem en un món digital? #UAestiu
A posteriori he transformat les seves aportacions en núvols de paraules digitals, perquè transformar en diferents formats ens permet analitzar els resultats de la conversa des de diferents mirades. Seria interessant analitzar quins aspectes es valoren com a positius i quins com a negatius (potser en un altre apunt o potser els protagonistes volen fer algun comentari que ho clarifiqui):
Positius:
Negatius:
Aporto també el relat visual que va fer en Pep Hernández de les aportacions de la Sessió II i l’enllaç als altres relats.
Agraeixo moltíssim la bona predisposició de tots els assistents, l’ajuda del Pep, de la Sandra, de la Carmina, de l’EcoZen_Elx, de la M. Carme, del Jordi i potser d’algú més que no cito perquè no recordo el nom de tothom… Gràcies, entre tots ho vam fer possible.
—
Cub Rubik en 3D elaborat per Albert Bonmassip
