“Les competències les tens i les fas servir o les perds”

fotor_138438366773190Les competències les tens i les fas servir o les perds, és una de les frases que vaig piular mentre escoltava Wiliam Thorn, director del Programa Internacional d’Avaluació de les Competències dels Adults (PIACC) a la conferència Com avaluar les competències de la població adulta al llarg de la vida? organitzada per la Fundació Jaume Bofill.

Per fer una radiografia del nivell de competències instrumentals a  23 països de l’OCDE, les enquestes PIAAC, en el cas dels adults, i PISA, en el cas dels joves, centren l’estudi  en la competència lectora (alfabetització),  la competència matemàtica i la de resolució de problemes en entorns tecnològics[i] .

La competència lectora és la que tradicionalment s’ha vinculat a l’accés al coneixement, per tant, cal interpretar que tenir una bona competència lectora permet entendre, formar part i participar de la vida social actual. La competència matemàtica és la que possibilita formular, usar i interpretar les matemàtiques, el càlcul i la ciència en contextos diferents i la competència tecnològica és la que facilita, a través de les noves eines, la resolució de problemes.

L’OCDE ha publicat les dades de PIACC aquest mes d’octubre, per tant, sembla que són susceptibles de ser estudiades durant força temps. De moment, en Thorn ja va aportar algunes idees interessants, que recullo de la següent manera:

  • Els adults que de joves van tenir bones competències, les mantenen si el seu context laboral els permet progressar i, per tant, poden seguir aprenent. Si no, les perden, per això és tan greu que els joves no trobin feina.
  • Els adults que tenen un nivell baix de competències, tenen més dificultats per accedir a llocs de treball i també tenen més dificultats per accedir a la formació al llarg de la vida.
  • Les persones immigrades amb poca formació tenen greus dificultats competencials per accedir a la formació que els permetria trobar un lloc de treball.
  • El dèficit competencial que s’observa en un ampli sector de la població contrasta amb el desaprofitament del talent per part de les organitzacions. Ara mateix, molts joves ben preparats o accedeixen a llocs de treball poc qualificats o marxen del país per millorar professionalment.

L’acompanyament i la formació competencial són, doncs, fonamentals perquè la fractura social entre uns i altres no sigui molt exagerada i perquè tothom tingui les mateixes oportunitats.

Si  mirem aquest gràfic, que va mostrar Thorn, podem veure la comparació entre la mitjana de tots els països de la competència lectora i la matemàtica, que tendeix a baixar a mesura que puja l’edat, i la d’Espanya, on la davallada és molt més accentuada.

BYdVVXHCMAA0Syb_PIAAC

És en aquest context d’afavorir la competència comunicativa que, a la VI Jornada de Llengua i Immigració de l’Anoia, vaig emmarcar la meva part de l’exposició de l’experiència El català, una oportunitat per trobar feina. Cursos de català amb el SOC que vam presentar juntament amb M. Jesús Clua i Esther Alemany. L’encert de signar un conveni entre el SOC i el CPNL per formar persones amb pocs o gens coneixements de català, fa possible que aquests ciutadans tinguin una mica més fàcil l’accés al món laboral.

 

 

És obvi, doncs, el valor que té formar part d’una societat alfabetitzada i,  malgrat que Espanya va desestimar l’estudi de la competència tecnològica al PIAAC, l’alfabetització del segle XXI no la podem  entendre sense un component tecnològic: llegim textos, imatges i vídeos, llegim en pantalla i en paper, escrivim mitjançant un teclat, ens comuniquem, ens relacionem i aprenem a través de la xarxa, per tant, no podem desestimar aquest potencial a l’hora d’engegar un procés d’alfabetització i de formació al llarg de la vida dels adults.

 

==
Informe internacional de l’OCDE amb els resultats de l’avaluació.
Primers resultats de les competències de l’OCDE
Informe espanyol de l’Instituto Nacional de Evaluación Educativa amb els resultats de l’avaluació.

Imatges extretes el dia de la conferència Com avaluar les competències de la població adulta al llarg de la vida?


[i] L’estudi fet a Espanya inclou diferents llengües, però les dades són globals. També es va excloure de l’estudi la competència tecnològica,  per falta de pressupost i/o d’interès.

 

A l’estiu tota cuca viu!

hockneyAquests dies es respira, a la majoria de cases, un sentiment de final de curs, o perquè ens dediquem a l’ofici del mestratge o perquè tenim fills en edat escolar o perquè s’acaba el curs anual que hem cursat, en general tots vivim el Sant Joan com un final d’etapa. Arriba el bon temps, el dia és llarg, ja fa calor, deixem enrere els nostres alumnes i abans de tancar el curs, busquem amb ganes alguna llavor pel futur proper. Mirem l’oferta de jornades i trobem les II Jornades aprendre llengües al segle XXI del CPNL , la Jornada d’Intercomprensió lingüística de la UAB (llàstima que són el mateix dia) , les d’Espiral, les de la Comunitat Catalana de Webquest, les de Novadors i un llarg etcètera. Com sempre, les jornades són oportunitats per aprendre amb altres, per intercanviar projectes i experiències i, sobretot, per sembrar la llavor que ens aportarà nous fruits.  Procuro aprofitar aquestes oportunitats, m’agrada anar a jornades, m’agrada trobar-hi companys,  noves idees, suggeriments, preguntes, espurnes… M’agrada xerrar, explicar anècdotes del curs, compartir els projectes d’èxit i d’altres de menys satisfactoris… Necessito aquest punt de trobada per parlar del curs i de tot plegat… Les jornades són un espai incalculable de cohesió d’equips, de reconeixement mutu, de descobriments, són un espai vital per fer comunitat i per fer xarxa…

Acostar-se al Sant Joan també representa acomiadar-se d’alumnes, rebre felicitacions, fer sopars, fer actes de cloenda. Cadascú celebra aquest final d’etapa de manera diferent, però sempre amb una certa satisfacció d’haver superat una fase (en tot cas d’haver-hi arribat) i d’estar a punt d’encetar-ne una de millor (és el que desitgem). Amb més o menys força, tenim present el temps passat (els records) en períodes acadèmics, recordem l’any que estudiàvem 1r de carrera o aquell curs de l’institut o quan el nostre fill feia 6è de primària…

Entre les celebracions, el bon temps i el sentiment d’haver arribat a la meta o al final d’etapa, aquests dies tots olorem la proximitat de les vacances i el desig d’un descans merescut. Se’ns barregen sentiments d’alegria, de tristesa, d’il·lusió… que ens agrada compartir. Enguany m’ha fet il·lusió rebre per whatsapp la imatge d’un pastís de final de curs que van fer els alumnes d’una companya (gràcies Laia); participar a la trobada final de tècnics del #cnleramprunyà (un dia genial); fer reunions de final i d’inici d’etapa al #cnlvallèsoccidental3 (una trobada intensa); rebre invitacions a esdeveniments de cloendes des del Facebook (molts #cnl); organitzar el dinar de final del projecte de #motivació (sobretot per acomiadar la Montse, que inicia una nova vida lluny d’aquí); anar al dinar d’estiu de l’Àmbit Formació i Foment; mantenir contacte virtual amb la comunitat #UOC…

Tot perquè arriba l’estiu i a l’estiu, tota cuca viu!

==

Imatge: David Hockney – A Bigger Splash 1967 http://www.flickr.com/photos/oddsock/100830944/